Enric I. Canela
L’altre dia vaig escriure Quantes hores hem de dormir?. Arran d’aquest text Josep Maria Nolla Sangenís em va enviar aquet interessant resum que reprodueixo. Ell com diu al seu perfil de Facebook, al que podeu accedir, és dedica a Consultor de Benestar de Nikken.
El significat del son sa
L’ortopeda, Dr. Jürgen Eckerlin de Rastatt, Alemanya, donà una conferencia envers aquest tema, de la que reprodueixo aquí un breu resum:
Contemplem de més a prop el significat del son:
Que és el son? No és fàcil respondre a aquesta pregunta, atès que no se sap exactament, tan sols sabem que dormir és el contrari d’estar despert, i que el son és de vital importància.
En un estudi del febrer de 2002, investigadors del son varen detectar que el son òptim dura entre 5 i 7 hores. Sorprenentment un son de més temps no és avantatjós, al contrari, té efectes negatius. L’estudi dóna com a resultat que el 20 % de les persones dormen de 7 a 8 hores, i aquests tenen una expectativa de vida més curta que els que dormen de 5 a 7 hores. És més, els que dormen 8 hores o més, escurcen la seva vida un 40 %. Els investigadors arribaren a la conclusió que el que és decididament beneficiós d’un son sa, no és el temps que es dorm si no la qualitat de les fases profundes del son.
El resultat d’aquest estudi permet fer la següent interpretació hipotètica: un son sa dura entre 5 i 7 hores. Si perllonguem el temps del son, el cos intenta compensar les deficiències de les fases profundes i amb això la carència d’una regeneració òptima. Això significa que dormir més de 7 hores pot ser un símptoma de què no s’aconsegueix una qualitat òptima de son.
Amb tot, això no ens permet deduir l’oposat, és a dir, que una durada de son inferior a 5 hores sigui de millor qualitat. Per altre costat, no seria una bona solució que el despertador trenqués el nostre son entre 5 i 7 hores, a la fi de aconseguir arribar a l’estadística. La qualitat del son no es millora d’aquesta manera.
Aquests resultats varen ser confirmats també per les investigacions del psicòleg Ernst Hartmann “…les persones que acostumen a dormir poc, és a dir, una mitjana de 5,6 hores diàries, són més actius, més creatius i manegen millor l’estrès. Pel contrari, els “dormilegues” amb una mitjana diària de son de 9,7 hores, són introvertits i porucs.
Una qualitat de son que no és òptima té conseqüències negatives en tots el processos regeneratius que es donen en el nostra organisme en la fase de regeneració. La substitució de l’energia consumida (regeneració) no funciona adequadament, la qual cosa debilita al sistema immunològic, porta al prematur envelliment, ocasiona trastorns en el funcionament de l’efecte antitumoral, etc.
La majoria de els casos, la causa d’un son deficient és degut a allò que utilitzem per dormir (matalàs, edredó, coixí, etc.) Un llit que no permeti que el cos es relaxi bé, i que no creï un microclima ideal (per excés de calor o de fred), impedeix el descans del sistema nerviós vegetatiu i del cos.
El text està copiat literalment de la següent publicació:
Llibre: ESPERA UN MILAGRO de Günther Mayer.
Günther Mayer nasqué el 1945, Enginyer amb Electrotècnia.
Va fer estudis de nutrició, ioga, qigong i medicina natural. Des de 1990 dirigeix, com a neuròpata, una clínica de teràpia natural en la que transmet la seva experiència i saviesa.
Un plaer poder-vos fer arribar la present informació.
JOSEP MARIA NOLLA SANGENÍS.
Suposo com en moltes coses hi ha accepcions. La meva àvia dormia gairebé 12 hores i va viure -amb demència inclosa- fins els 97 anys.
Jo també dormo molt i haig de dormir molt perquè pateixo d’epilèpsia i aquests malalts hem de dormir les hores que toquen. Per exemple, el meu germà que també té epièpsia -ara sense medicació- té molts problemes per aconseguir dormir i justament el contrari del que diuen en aquest article: si dorm per sota del temps recomanat com a beneficiós és improductiu. Dormir 7 hores de mitjana, de moment s’està convertitnt en una utopia. Hi ha nits que ni dorm. Ha provat tot tipus de matalàs i no ho ha aconseguit. A vegades, els estudis són teories i cada persona és un món en que els estudis passen per alt.
Les estadístiques són estadístiques, i si tot humà hagués de tenir el seu propi estudi malament aniríem! Però bé, generalitzar ja es veu de que serveix en l’actual sistema mèdic…
Noemí,
L’estadística té això. De totes formes quan algú té algun tipus de problema no l’hem de considerar dins del grup d’anàlisi.
Per exemple, el gluten és un aliment magnífic, totes les estadístiques indicarien beneficis, però a una persona amb ciliaquia no se li pot donar.
Júlia,
Cada vegada es poden fer més estudis personalitzats. Les estadístiques ens permeten dir el camí a seguir però poc més. Després cada cas és un món.
La nutrigenòmica, per exemple, ens ensenya com ens afecten els diferents nutrients, personalment. Avui és impossible fer això a tothom. Poc a poc tindrem informació personalitzada.
Estic totalment en contra de la gent que diu que dormint poques hores (per exemple 5 o 6) ja en tenen prou i que no en necessiten mes.
Jo penso que cal dormir 8 hores ben dormides. Per tant, si cal, es poden calcular 9 hores, entre l’hora d’entrar al llit i l’hora en que sona el despertador, perque evidentment necessitem una estona per adormir-nos.
Dormir menys no pot ser sa de cap manera, perque el cos necessita descansar.
De fet, en la meva minima estadistica personal, que he anat fent, segons la gent que conec, sempre he vist que la gent amb mes qualitat de vida i que ha viscut mes anys, han coincidit en el fet de dormir com a minim, 8 hores.
De fet, la gent que dorm poques hores, normalment es gent mes nerviosa i intranquil-la i aixo no pot ser gaire bo.
Estic totalment d’acord en que dormir massa tambe ha de ser dolent, pero dormir unes bones 8 hores es positiu segur.
Tambe estic d’acord en que el fonamental es la qualitat del son. Aixo es incontestable.
Cal mantenir un mateix horari, no passar ni fred ni calor, tenir una habitacio prou insonoritzada, no anar a dormir mai amb gana i disposar d’un bon matalas.
Tot un altre tema es el de les millors posicions per l’esquena, a l’hora de dormir, la conveniencia o no de dormir amb coixi, si cal o no, en moments de preocupacio ajudar-se d’algun producte que ajudi a dormir, etc…
Personalment penso que no cal demonitzar els medicaments que ajuden a dormir, perque es molt pitjor pel cos no dormir, que no pas (de tant en tant) prendre alguna pastilla, del tipus Dormidina.
Sigui com sigui, es un tema apassionant.
Aclariment:
Aqui on em trobo no disposo d’accents ni dieresi ni quasi res.
Si us plau, perdoneu-me.
Boris,
doncs hi ha èpoques que jo dormo unes tres hores i estic més fresca que dormint-ne sis, set o vuit.
Cada persona és un món.
Boris,
Jo soc dels que dormo poc i em trobo perfectament, de moment. L’estadístiques personals no serveixen més que per un mateix.
Dormir, a banda del descans muscular, implica tota una sèrie de processos bioquímics poc coneguts, crec, que serveixen per descansar el cervell. Això es fa en les diferents fases del son i per tant el que és clau és el nombre d’hores que estàs en cada fase. No tothom és igual.
Evidentment fisiològicament som diferents.
Júlia,
estic amb tu.