Enric I. Canela
César Nombela, catedràtic de la Universitat Complutense intenta dir que cal fer les coses bé. Difícil amb l’absurda legislació espanyola que obliga a fer coses que repugnen a la raó. Té algun sentit haver adoptat un model de grau de quatre anys per a totes les disciplines? Té algun sentit tenir un model de gestió universitària com el que deriva de la LOMLOU? Cal seguir? Bé, Nombela diu:
Arrenca un nou curs a la Universitat espanyola, gairebé al límit del termini d’adaptació a Bolonya. Deu anys després de la declaració per a la convergència universitària europea, i amb bastants plans encara per homologar, no es pot dir que l’adaptació hagi estat fàcil per al nostre sistema universitari. La deficiència habitual en el nostre medi s’ha tornat a materialitzar. Posar massa esforç en que les normes s’adeqüin als interessos de cadascú, en lloc de dissenyar un procés creatiu, per avançar en el disseny dels nostres plans docents aprofitant les millors capacitats. La nova situació ha de fomentar en els estudiants una major capacitat crítica, per seleccionar els centres en què pretenen formar-se, i una oferta universitària competitiva, amb l’afany d’atraure els millors alumnes. L’accés ha de deixar d’estar condicionat per la proximitat, per inspirar-se més en una recerca informada dels àmbits més adequats per a cada estudiant.
Les titulacions de postgrau suposen la gran novetat. L’oferta a les pàgines web de les universitats és ja molt gran, tant que sembla difícil que moltes puguin sobreviure, per la reducció del nombre d’alumnes. S’imposa un nou disseny que, contra el que molts temen, no ha de suposar una venda de l’educació superior a interessos espuris, sinó una projecció d’aquesta en l’interès de la societat. La formació que aporti els millors hàbits de treball, la qual confereixi les millors capacitats i la que doti a l’estudiant del sentit de l’esforç, és sens dubte la que la societat necessita, molt en primer lloc. Estarà en joc la nostra credibilitat, com a instància universitària capaç de contribuir a la competitivitat, de la qual estem tan necessitats. Així ho posa de manifest una crisi econòmica de la qual Espanya surt amb més dificultats que d’altres.
Il·lusions, a mi també m’agradaria.