Enric I. Canela
El Consell de Ministres de dissabte va aprovar un Reial Decret relatiu als complements alimentosos, que són aquells productes consistents en fonts concentrades de nutrients i que es presenten amb la finalitat de complementar la ingesta d’aquests nutrients en la dieta normal.
Aquest RD té com a objectiu adaptar l’ordenament jurídic espanyol la Directiva comunitària de 2002, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèria de complements alimentaris.
No he pogut veure encara el RD perquè no està publicat, però em temo, pel que sé dels esborranys que serà un nyap que posarà traves al desenvolupament dels complements i nutracèutics.
Curiós que ahir vaig penjar que millor una poma que un Actimel, i avui parles de complements.
Crec que fora important pedagogia sobre qui i quan es necessiten “complements”. Suposo que en aquest tema no coincidiríem tant com en “l’altre” 🙂
Criteri,
Mereix un article sencer el que em preguntes. De fet et diria que pràcticament tothom, però especialment conforme vas reduint la quantitat d’energia que gastes i per tant l’aliment que prens.
La qualtitat de micronutrients que ingereixes disminueix quan baixa la quantitat d’aliment que prens, però així com necessites menys energia, necessites aproximadament les mateixes vitamines i minerals. Cal algun complement o unes dietes molt ben estudiades. És la “densitat” en micronutrients la que importa.
Confeso que tinc tendència a ls cosa natural, però l’explicació que dones -gràcies- sembla coherent i em fa reflexionar. I més pensant en Sànchez Dragó, que es pren un fotimer de coses d’aquestes i se’l veu tan jove.
Criteri,
Antigament quan mancava ferro et recomanaven beure sang, avui una pastilla. No deixa de ser un complement.
Com qualsvol vitamina. Ara bé, tot allò que puguis prendre en quantitat suficient de forma natural, millor.