Enric I. Canela
VilaWev ens diu que el científic xinès-britànic Charles K. Kao i els nord-americans Willard S. Boyle i George E. Smith han estat premiats amb el Nobel de Física ‘pels èxits revolucionaris relatius a la transmissió de la llum en la fibra òptica de comunicació’ i ‘per la invenció d’un circuit semi-conductor d’imatges, el sensor CCD’, respectivament.
Kao, nascut el 1933 a Xangai, investigador dels Laboratoris de Telecomunicacions de Harlow, al Regne Unit i professor de la Universitat Hong Kong, s’endurà la meitat del premi (en total 975.000 euros) per la investigació sobre la fibra òptica. Per la seva part, Boyle (nascut el 1924 a Amherst, a Canadà, tot i que té nacionalitat nord-americana) i Smith (nascut el 1930), tots dos dels Laboratoris Bell de Murray Hill, a Nova Jersey, es repartiran l’altra meitat del guardó per la invenció del sensor CCD.
Aquesta vegada també Por la Boca Muere el Pez fa un article arran del premi Nobel de Física prou entenedor. Comenta que el premi no ha estat pel manresà Cirac perquè la recerca que fa encara és molt especulativa. Fa uns dies jo escrivia El manresà Joan Ignasi Cirac pot ser premi Nobel de Física?. Aquest article va tenir un comentari molt encertat sobre el perquè no guanyaria el premi Cirac.
La ministra Cristina Garmendia ha dit que Juan Ignacio Cirac és una de les figures més rellevants en el panorama científic mundial “i un investigador que” està desenvolupant recerca absolutament innovadora a la frontera del coneixement.