Enric I. Canela
Reprodueixo la part relacionada amb universitats i recerca d’una entrevista a Ángel Gabilondo, ministre d’Educació, que ha publicat La Vanguardia.
Bones declaracions. Gabilondo és home intel·ligent i de bones idees, però el mal és que el pressupost no acompanya.
Quan va arribar al càrrec, va dir que la despesa en educació era primordial, però en aquests pressupostos no hi ha un gran augment, mentre que cau en R+D.
El model de país que volem es juga en educació i recerca. Espero que hi hagi una gran aposta de tots, des dels pressupostos generals de l’Estat fins a la resta de les institucions socials, polítiques, administratives i empresarials. Estem en temps molt difícils; comprenc i suport que hi hagi prioritats socials perquè molta gent està a l’atur. El pressupost d’educació puja, poc, però puja, amb prioritats com la política de beques i el campus d’excel·lència. A més, parlo de recerca perquè el 60% prové de les universitats. El programa nacional o el que té a veure amb els becaris i els grups de recerca estan garantits, com ha explicat la ministra de Ciència, Cristina Garmendia. I els pressupostos no estan tancats, manca el debat parlamentari.
Què respon als rectors que parlen d’asfíxia financera a la universitat?
Podria dir-los que està transferit i es dirigeixin a la conselleria corresponent. Sento amb tot i que ens hagi coincidit aquest procés de modernització i transformació del sistema universitari amb la crisi econòmica. No s’ha fet a cost zero, però sí que ha suposat un gran esforç de les universitats, ja que la LOE tenia una memòria econòmica de 2.521 milions d’euros i, tanmateix, la llei d’Universitats (LOU) no l’ha tingut. Les comunitats autònomes i el Govern han d’entendre que la formació superior és una prioritat política. Estem estudiant un model de finançament del sistema universitari espanyol. La nostra idea és fer una proposta per a final d’any, que hem de negociar amb les autonomies i les universitats. En general, ha d’haver un esforç de finançament.
En dos anys, universitats ha passat d’Educació a Ciència, i de nou a Educació. No és contraproduent?
Les universitats estan sempre al mateix lloc, el que movem és la seva gestió i organització. És cert que va produir un desconcert, que es cura amb coordinació permanent i relació permanent entre els ministeris d’Educació i Ciència.
¿Creu que el moviment anti-Bolonya ha tingut a veure amb més dificultats per treballar i estudiar a la vegada?
Hi ha un milió i mig d’estudiants. Van protestar uns, d’altres no. No m’importa que fossin pocs o molts, m’importen les seves raons. Si hi havia una inquietud sobre la dimensió social de l’educació, que hi hagi igualtat efectiva d’oportunitats, es combat procurant beques.
Però el fons per a les beques és insuficient.
Ha augmentat en 50 milions d’euros. Volem que les noves beques salari es vagin incrementant per apuntar al salari mínim interprofessional.
El moviment anti-Bolonya està extingit?
No ho sé. El procés està en marxa amb molta naturalitat. És un moviment complex amb barreja de posicions … Puc assegurar que avui hi ha normalitat absoluta a la universitat.