Enric I. Canela
Llegeixo que el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, considera que la Universitat de Lleida i la de Girona han de presentar una candidatura conjunta per optar a ser Campus d’Excel·lència, perquè aquest any han quedat a fora degut a que no són grans universitats. En aquest sentit ha recordat que l’any passat ja es volia fer una candidatura conjunta de totes les universitats de Catalunya, però que les universitats grans no van voler. Cinc universitats públiques catalanes van ser escollides però a algunes se’ls hi va recomanar d’unir-se des del ministeri d’Educació perquè no tenen massa suficient.
La veritat és que em sembla fora de lloc. Un campus és alguna cosa connectada, propera, defineix un territori. El DIEC ens diu: En una universitat, extensió de terreny que inclou els edificis, els camps d’esports, els habitatges per a estudiants i professors, etc.
De fet, l’avaluació ha fet incloure al projecte de la UB (Portal del Coneixement) la part de la UPC en aquella zona. La UPC havia presentat un projecte, pel que m’han dit que agafava tots els seus terrenys, inclòs Castelldefels, i esclar, els han dit que no.
Jo tinc clar que a un projecte que inclogués Girona i Lleida en un campus els hi diria que no. Altra cosa és que calgui ajudar al desenvolupament de les universitats més petites en mida.
A aquest home li escau allò de “consejos vendo, que para mi no tengo”.
Quin inútil, per favor.
Elies,
Ja coneixes el personatge. D’idess del Dr. Franz de Conpenhagen en té un munt.
A la vista dels tipus de campus d’excel.lència que han estat escollits a la primera convocatòria, és obvi que les universitats que no n’han tingut han de reflexionar i veure què han de fer per ser escollides. Certament el concepte de campus com a concepte localitzat en el territori no lliga gaire amb una proposta UdG-UdL. Potser n’hi ha d’altres interessants.
Miquel,
Jo crec que si, que hi ha altres models que no passin per fer coses estranyes com les que proposa l’Huguet. Ja li van dir a la UPC que no, que això no era.
No em cansaré d’insistir en les polítiques, local, pròpies. Finalment el que es reparteix entre unmunt de campus és poc i al capdavall la part que ens toqui seran crèdits en els que s’implicarà la Generalitat.
Política, política i política. Ben feta.