Enric I. Canela
Fa uns dies El País publicava un article que titulava El cainisme universitari no resulta. L’article el signava Gregorio Martín, catedràtic de Ciències de la Computació de la Universitat de València (UV).
Lamenta la situació en què ha quedat el País Valencià en el programa Campus d’Excel·lència. La resposta de la comissió va ser A) Que el projecte de la UV era més sòlid que el de la Politècnica (UPV) i B) Que la distància que separa els campus de les dues universitats del cap i casal no justifica l’existència de dues iniciatives no coordinades. Diu, pel fet que la UV i la UPV no col·laboressin en un projecte únic atès que ocupen un mateix campus, que li consten els esforços de l’equip de la UV per arribar a acords amb la UPV i el fracàs d’aquests. Per desagradable i incomprensible que pugui ser, sembla que fos més senzill col·laborar amb universitats allunyades molts quilòmetres que fer-ho amb les que estan separades per unes poques parades de tramvia.
Reclama generositat i unitat.
Avui el mateix diari publica una entrevista amb el rector de la UPV. Sembla que indignat el rector es nega a la col·laboració. Ho considera una humiliació, perquè són excel·lents per se. Ha presentat una al·legació per tal que incloguin el projecte de la UPV sense que calgui aplegar-se amb la UV.
No veig clar que en treguin res.