Enric I. Canela
Nature, que no és que sigui un braç britànic del PP, sinó una de les més prestigioses revistes científiques i pel que fa a opinió la que més consideració té, fa un duríssim atac a la política científica del govern espanyol.
Ho podeu llegir aquest atac a Editorial [Nature 462, 137-138 (12 November 2009) | doi:10.1038/462137b; Published online 11 November 2009] que titula: No turning back. Resumeix: Espanya no hauria de fer servir la recessió com una excusa per aturar els plans d’estímul a la seva empresa científica. Si no teniu accés podeu llegir l’article a Vorada o una traducció a La comunidad de El País
A El Mundo i a ABC, normalment contraris al govern espanyol socialista, no els cal afegir gaire, Nature ho diu tot, només li manca dir que són uns idiotes.
A la xarxa trobareu molts comentaris, però amb llegir l’article en tindreu prou.
Estic segur que Rodríguez Zapatero seguirà pensant que ell és un geni i que la resta de la humanitat són uns ximples mancats del criteri que ell ha adquirit, més encara després d’haver estat a ca l’Obama. I això és un mal irreversible…
La demagògia del PSOE en aquest sentit és prototípica. El problema és que les persones que (encara) ens guanyem la vida fent recerca ho tenim magre per defensar-la, ja que l’opinió pública no s’està de pensar que simplement defensem la paradeta o un lloc de feina. El que hauríem de deixar clar és perquè és necessària una inversió pública en recerca biològica bàsica. I com és que, econòmicament, convé precisament ara estimular aquesta inversió. Caldria centrar les reivindicacions en una defensa d’un percentatge del PIB per a recerca no-militar. La gent ha de veure que no es tracta de defensar cap paradeta o cap lloc de feina. Que si individualment s’ha de plegar i reconvertir-se, no passa res (o en tot cas passa que les polítiques de recol·locació o de reconversió laboral són insuficients). Però que algú (els de major mèrit i capacitat) han d’accedir a uns recursos per poder fer la recerca que la nostra societat necessita.
Dídac,
Jo crec que ni el PSOE s’ho creu, el que passa és que la disciplina de partit mana.
No crec que quedi cap persona amb una mica de criteri que cregui que la política del president espanyol no porta a la ruïna, el que passa és que els interessa més el partit que res (si es mouen no surten a la foto).
La política de partit fa cada dia més fàstic.
Tens raó en les apreciacions que fas sobre el que caldria explicar.
De totes formes tot el món va per aquesta línia i van millor.