Enric I. Canela
La notícia és per sortir al carrer.
Des de el Govern es va dir que Bolonya s’havia d’implantar a cost zero. Però pot ser que s’hagi de desenvolupar fins i tot en nombres negatius. Les universitats encara no han rebut els 30 milions d’euros de finançament per objectius relatius al 2008-s’espera aquest mes-.
Tampoc el pressupost del 2009 i encara queda per concretar el del 2010. Tot apunta que la Generalitat reduirà un 3% el finançament dedicada a personal docent. Amb el nou model de Bolonya es creen seminaris, en els quals es desdoblen grups. Per tant, serien necessaris més professors en determinades àrees.
A la UB no s’han pogut cobrir les jubilacions ni les baixes de molts professors, per la qual cosa el nombre de docents és menor. El mateix en altres universitats catalanes.
Espero que un rumor. Per sort a aquest Govern no li queda gaire temps. El proper pressupost ja no el farà i és molt difícil que algú pugui aconseguir tants “records”
els estudiants van sortir al carrer per defensar els seus interessos i els vostres. on estaven els professors?
Enric,
ja ho dèiem, que sense pasta no es pot fer una bolonyesa… i tal com està el pati, jo ja creuo els dits perquè només sigui un 3%…
Anem a pams. Quan va començar tot el tema de Bolonya les universitats reclamàvem més recursos per adaptar els ensenyaments. Hem començat la majoria dels ensenyaments i hem tingut recursos per adaptar espais i laboratoris.
Amb el que ningú comptava fa dos anys és amb una crisi econòmica d’aquest caire. La notícia que arriba (pel diari, cap d’interna) és aquesta disminució. Jo encara no me la crec.
Mesclar això amb Bolonya no té el més mínim sentit i és demagògic. Dir que l’ensenyament, en general, no funciona bé, cert, tampoc era el tema de l’article.
El que si que és interessant recordar és que a l’estat espanyol el nombre d’estudiants universitaris a temps complet per professor a temps complet és del més baixos de l’OCDE. I això és cert. El problema és la nefasta gestió feta.
Tinc molta informació, segurament més que la majoria dels gestors universitaris actuals, i el que passa no és per manca de diners és per manca de gestió eficaç dels diners. El problema, clarament, és la gestió. La universitat no està tan mal subvencionada, però arrosseguem problemes de molts anys que fan que sense més diners ens enfonsin. Cal canviar les lleis i deixar un cert temps per tal que les coses es vagin endreçant. Tallar l’aixeta seria fer-la retrocedir, posar més diners sense canviar el model, llençar els diners del contribuent. No ajuden posicions extremes de només demanar diners i no retre comptes.
Més diners? Perfecte, si ara ens doblessin el sou a tot el personal, els diners per estudiants serien dels més alts de l’OCDE, però em sembla que les coses no millorarien. Si els diners són relativament baixos i el nombre de professors alt és que cobrem poc. Solucionaríem alguna cosa a banda que seríem més feliços apujant els salaris? Els debats s’han de fer amb informació i un problema és que manca informar bé. Evidentment ho intento, però no arribo a gaire i a més no és la meva feina ni estic al lloc adequat.
L’altre dia ho explicava en un màster sobre Política Acadèmica Universitària.
Aquest debat és impossible, malauradament, aquí sense més informació, taules i dades, i menys posicions prefixades.
El que si està autènticament malament, sempre ho he dit, són les beques.
Per altra banda, el problema bàsic de la reforma és el nombre d’anys, però això es també fruit de la “democràcia” espanyola. La majoria del professorat espanyol i molts estudiants que els seguien entenien que 3 anys ho degradava tot. Catalunya volia 3, Espanya 4. Resultat? 4.
Calia fer 3+2. No s’ha fet.
Tanmateix, torno al començament el 3% no és Bolonya. Sense Bolonya estaríem dient el mateix.