Enric I. Canela
Veig que les posicions contràries a la implantació de Bolonya adopten posicions intel·ligents. En lloc de lluitar contra molins de vent, el que cal fer és abordar els problemes reals. Al meu parer, el meu centre, la implantació del programa de Bolonya funciona bé. I funcionarà millor l’any vinent perquè aquest és un any de transició on hi ha adaptacions. Dic això com a conseqüència de l’article de La Vanguardia que reprodueixo.
Fa ara un any que que desenes d’estudiants van ocupar el rectorat de la UB per protestar contra l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES o Bolonya). El desallotjament, quatre mesos més tard, d’aquests estudiants per part dels Mossos d’Esquadra i la posterior càrrega policial – molt dura – va ser el colofó d’un curs intens pel que fa a protestes i conflictes en universitats de tot Espanya, amb conseqüències també en el polític. Però després de Setmana Santa, tot va semblar quedar en parèntesi.
Què ha estat del moviment estudiantil aquest any? Els alumnes i professors contraris a l’EEES no van aconseguir el seu objectiu màxim: “Paralitzar la reforma i crear un debat social sobre el model d’educació superior”, explicaven. A Catalunya el 77% de les titulacions estan adaptades a la nova estructura. El curs passat va suposar l’últim any abans del gran salt cap a Bolonya, “per això la lluita va ser més visible”, explica Silvia Abadia, membre de la Coordinadora d’Assemblees de Facultats.
Fins i tot un alumne es va declarar en vaga de fam a la UAB, mesura que va abandonar setmanes després. “Hi va haver més persones involucrades, en canvi aquest curs la implicació és menor”, reconeix Anna del Pino, de l’Associació d’Estudiants Progressistes. El clima en els campus és molt diferent per ara. No es tracta que tots els que recelaven de l’EEES hagin canviat d’opinió, però, amb la majoria de graus ja implantats, han decidit modificar l’estratègia i ser més pragmàtics. “Treballem sobre problemes concrets, després d’un moment àlgid com el del curs passat toca fer balanç i anar a per coses més petites”, afegeix del Pino.
Aquesta estudiant de Periodisme participa en un grup format per alumnes i docents per examinar el nivell de democràcia i finançament universitari, ja que opinen que no és adequat – Del Pino ja ha estudiat a fons el document de reforma de la llei d’Universitats de Catalunya – . Altres han decidit posar en marxa projectes educatius alternatius i en la facultat de Geografia i Història de la UB han creat una mena de Síndic de Greuges per recollir les queixes sobre els nous plans d’estudis i tractar de solucionar-los. Les beques o els judicis contra els estudiants que van participar en l’ocupació de la UB i altres protestes són altres dels fronts.
Des del rectorat de la UB s’ha impulsat a més un grup de seguiment sobre la implantació de l’EEES, format per dotze persones a parts iguals entre estudiants, docents, personal d’administració i equip rectoral. La primera reunió es convocarà al desembre. “L’EEES no s’acaba amb la implantació dels nous plans d’estudis, ara ve un treball molt constructiu enfocat a resoldre els problemes del dia a dia”, explica Ernest Pons, vicerector de convergència europea de la UB.
La vicerectora d’estudis de grau de la UAB, Montserrat Farrell, afirma que la implantació de l’EEES va “segons el previst i no s’han detectat queixes com les de l’any anterior”. Els nous estudis d’humanitats i de biociències han tingut, a més, més demanda de l’esperada. Millorar els seminaris o evitar que els alumnes del pla antic surtin perjudicats i tinguin temps per acabar els seus estudis estan entre les prioritats.
Pel que fa als professors contraris a l’EEES, ells també pensen “estar alerta sobre com s’implanta Bolonya”, diu Ermengol Gassiot, professor de Prehistòria a la UAB i un dels docents que es van tancar a la UB per donar suport als estudiants. “Les protestes de l’any passat ens han obligat a posar-nos les piles, perquè Bolonya no s’acaba amb els plans d’estudi, sinó que implica un model d’universitat amb el qual no estem desacord”, afegeix. Toca el moment de vigilar i constatar els efectes de l’EEES.