Enric I. Canela
Després d’haver tingut ahir l’oportunitat de saludar a Xavier Marcet i compartir una fructífera reunió en la que tractàvem les relacions universitat – empresa, avui llegeixo un article al seu bloc que m’ha agradat molt: 10 vectores de cambio en la relación universidad – empresa.
Cal llegir-lo tot, però he escollit dues frases ambles que em sento completament identificat:
- El model clàssic de OTRI no està preparat per a la venda consultiva, ni té tan sols una orientació clara a client.
- Tenir un mapa de competències de la universitat és gairebé una utopia, però és una utopia necessària.
Caldria que universitats i administracions renovessin moltes idees. Evidentment les empreses es veuran obligades a fer-ho a tancar.
Una duda. ¿Este énfasis en la relación universidad-empresa no es convertir en a la universidad en competencia desleal (gran parte de los costes del servicio están subvencionados) de otras empresas que puedan ofrecer servicios similares? Me recuerda a la queja de las televisiones privadas respecto a la publicidad o financiación vía Presupuestos Generales de RTVE. ¿Qué opina usted, Sr. Canela?
Aleatorio,
Jo crec que no si es fa el que cal. Una cosa és fer la feina de l’empresa, l’altre aportar el coneixement que l’empresa no fa. Per exemple, si l’Escola d’Arquitectura fes edificis ho seria, si fa dictàmens no.Es tracta de fer recerca no de fer els desenvolupaments.
El tema està en la factura. Si es fan bé i es cobra el que toca no hi ha problema altrament és el que dius.
Amb tot, arreu del món competitiu, una part d’aquesta recerca se subvenciona amb desgravacions fiscals a l’empresa. Aquí poden arribar a més del 40% del cost del contracte.