Enric I. Canela
Unsustainable és l’article que el 26 de novembre The Economist va dedicar a l’Estat espanyol (1 i 2)
La cosa ve d’una taula rodona organitzada per The Economist el 23 de novembre. Rodríguez Zapatero, que The Economist qualifica de l’etern optimista, deia que el potencial de creixement d’Espanya està per sobre de la mitjana de la zona euro.
Comentava la revista que aquesta setmana el govern espanyol planejava revelar la llei de l’”economia sostenible”, la part principal d’una estratègia que té un termini fins 2020. Comenta l’autor de l’article que la llei estarà plena de bones intencions però curta en mesures contundents.
Segons la revista tot plegat reflecteix una ressaca estructurals d’un país que es va emborratxar en els maons i el morter abans que esclatés la bombolla immobiliària el 2007.
Conclou que Espanya ha de fer molt més per posar casa seva en ordre.
La veritat és que després de veure l’avantprojecte de la Llei de l’Economia Sostenible que va aprovar el Consell de Ministres de divendres, a banda de considerar el nom surrealista, no s’acaba de veure que es vol aconseguir amb aquesta mescla. És una espècie de llistat que sembla un programa electoral i em temo que en el fons no és més que un brindis al sol. Caldrà esperar a veure un text més complet.
En l’àmbit de la Ciència i la Innovació diu:
- Foment de la transferència de resultats en l’activitat investigadora:
- S’estableix la titularitat i caràcter patrimonial dels resultats de l’activitat pública investigadora, que pertanyen a les entitats en les que els seus investigadors els hagin obtingut en l’exercici de les seves funcions, per facilitar l’explotació comercial de les patents.
- Es facilita la cooperació dels agents públics amb el sector privat.
- Promoció dels drets de propietat industrial: Amb l’objectiu d’agilitar la concessió, difusió i ús dels títols de propietat industrial, s’estableixen terminis màxims en els tràmits de concessió de patents. A més, es redueix un 18 % en tres anys la quantia de les taxes de les diferents modalitats de propietat industrial.
- Universitat i Recerca: Es fomenta la creació d’empreses innovadores de base tecnològica, promogudes per les universitats i els Organismes Públics d’Investigació, a fi de realitzar l’explotació econòmica de resultats de R+D obtinguts pels investigadors.
En l’àmbit fiscal més impuls a la R+D+i
Seguint la política de suport a l’R+D+i que el Govern va iniciar l’any 2004, la Llei d’Economia Sostenible inclou l’increment del percentatge de deducció en l’Impost sobre Societats per a les activitats d’innovació, passant del 8 % actual al 12 %.
El passat mes d’abril, en el Reial Decret – Llei 3/2009, ja es va aprovar el manteniment indefinit de la deducció per activitats d’R+D+i en l’Impost sobre Societats per potenciar la inversió en R+D+i a les nostres empreses.
A més, en la nova Llei s’incrementa el límit màxim de deducció, que passa a ser el 60 % de la quota íntegra minorada (fins ara el 50 %), en els casos en què la inversió en R+D+i sigui significativa (d’import superior al 10 % de la quota íntegra de l’exercici).
Aquestes mesures s’aplicaran als exercicis que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei.
També hi toca aspectes de la Formació Professional.
Pot ser tens raó, però prefereixo ser una mica optimista. Ja fa massa temps que no ens deixen ser-ho.
Jordi,
Jo després d’haver vist com ha anat tot el tema del Ministeri de Ciència i Innovació, com han mogut amunt i avall les universitats i com va el pressupost de recerca no me’n refio de res.
Tant de bo tinguis tu raó.
Mentres aqui anem a poc a poc i ens ho pensem deu vegades abans de cada passa, altres corren!!
http://services.silicon.com/itoutsourcing/0,3800004871,39674579,00.htm?s_cid=144
Manuel Aguilar Hendrickson,
Aquests països asiàtiques, abans dits emergents, no s’entretenen fent lleis estúpides. Ells es mouen i aquí fan disquisicions altisonants.