5 thoughts on “Agraïment a una amant de les assemblees”
Als anys 60, quan anava als escoltes, ja em van ensenyar que una assemblea no és res del que en Rossell comenta.
I força gent hem continuat treballant en aquesta línia, encara que molts dels que es diuen i creuen assemblearis no se n’assabentin.
No, d’entrada una assemblea no ha de tenir més de 6, màxim 8 membres. I unes normes prèvies sobre consens, un representant a l’assemblea de nivell superior que sols pot defensar els acords que s’han pres a la seva.
Potser difícil, però molt millor que els sistemes de votacions que en cas d’igualtat depenen de l’atzar i deixen quasi la meitat de les persones fora de l’acord.
Hola Jordi Domènech,
gràcies per el teu comentari i punt de vista.
Jo no he comentat res sinó que ho he extret d’un altre bloc, i òbviament ho aplico (i ho veig totalment identificat) amb el que hi ha a les assemblees de facultat de certes universitats.
Personalment ha arribat un punt que estic farta dels “assembleari-feixistes”, per exemple, de la meva facultat.
Estic totalment d’acrod amb el que dius i com defineixes una assemblea, sobretot en el tema membres: he format part de diversos col·lectius per temes LGTBIQ+ (Lesbia, gai, transsexual,bisexual, intersexual, queer, i tot el que s’hi pugui sumar) i sempre han estat d’estil assembleari, però amb coherència i amb un consens mínim, i mai més de 6 persones.
PD: Enric, un plaer col·laborar!
Jordi Domènech,
D’acord amb el que dius, però com diu la Júlia, les assemblees no es fan bé i el que ella ha penjat és una magnífica caricatura.
Julia Rosell,
Sempre estàs en el lloc adient amb un comentari oportú.
Als anys 60, quan anava als escoltes, ja em van ensenyar que una assemblea no és res del que en Rossell comenta.
I força gent hem continuat treballant en aquesta línia, encara que molts dels que es diuen i creuen assemblearis no se n’assabentin.
No, d’entrada una assemblea no ha de tenir més de 6, màxim 8 membres. I unes normes prèvies sobre consens, un representant a l’assemblea de nivell superior que sols pot defensar els acords que s’han pres a la seva.
Potser difícil, però molt millor que els sistemes de votacions que en cas d’igualtat depenen de l’atzar i deixen quasi la meitat de les persones fora de l’acord.
Hola Jordi Domènech,
gràcies per el teu comentari i punt de vista.
Jo no he comentat res sinó que ho he extret d’un altre bloc, i òbviament ho aplico (i ho veig totalment identificat) amb el que hi ha a les assemblees de facultat de certes universitats.
Personalment ha arribat un punt que estic farta dels “assembleari-feixistes”, per exemple, de la meva facultat.
Estic totalment d’acrod amb el que dius i com defineixes una assemblea, sobretot en el tema membres: he format part de diversos col·lectius per temes LGTBIQ+ (Lesbia, gai, transsexual,bisexual, intersexual, queer, i tot el que s’hi pugui sumar) i sempre han estat d’estil assembleari, però amb coherència i amb un consens mínim, i mai més de 6 persones.
PD: Enric, un plaer col·laborar!
Jordi Domènech,
D’acord amb el que dius, però com diu la Júlia, les assemblees no es fan bé i el que ella ha penjat és una magnífica caricatura.
Julia Rosell,
Sempre estàs en el lloc adient amb un comentari oportú.