Voleu una pista de per què l’Estat espanyol en la convergència de l’Espai Europeu d’Educació Superior va adoptar el sistema 4+1 enlloc del 3+2 (o més flexibles) com van fer gairebé tots els països europeus. Potser ho podreu deduir.
Higini,
tenen directiva europea i per tant una durada igual a tots els països. Més o menys com ara.
apart que pugui tenir un enorme pes el poder del Botín, crec que el problema fonamental està a l’estretor de ment de gran part de la intelligentsia universitària espanyola. Veure la universitat i el propi departament com un simple corral on ser el gall més xul.lo i no obrir-se a la innovació docent, és el problema.
Només cal passejar-se per algunes universitats de l’estat (i del nostre propi país, by the way) per adonar-se de com les cotes de poder no s’abandonen tan fàcilment. O, pel cas, només cal intentar fer projectes de recerca amb alguna institució del sistema hospitalari català per adonar-se de que els pacients sovint només són un llistat de noms que PERTANY a un metge o un altre i que, per tant, mai de la vida es podran compartir.
Parafrassejant el Sr. R., amb tot el seu coneixement de la condició humana després de més de 90 anys al front de l’ensenyament a Catalunya: “són genteta”
intelligentsia universitària espanyola: ¿aixo es un oxímoron?
Teniu raó, però el govern espanyol estava a punt d’acceptar el 3 o 4 més 2 o més +1, però de cop va canviar. Per què?
I com quedarà arquitectura i medecina? 5+1, 4+2…
Higini,
tenen directiva europea i per tant una durada igual a tots els països. Més o menys com ara.
apart que pugui tenir un enorme pes el poder del Botín, crec que el problema fonamental està a l’estretor de ment de gran part de la intelligentsia universitària espanyola. Veure la universitat i el propi departament com un simple corral on ser el gall més xul.lo i no obrir-se a la innovació docent, és el problema.
Només cal passejar-se per algunes universitats de l’estat (i del nostre propi país, by the way) per adonar-se de com les cotes de poder no s’abandonen tan fàcilment. O, pel cas, només cal intentar fer projectes de recerca amb alguna institució del sistema hospitalari català per adonar-se de que els pacients sovint només són un llistat de noms que PERTANY a un metge o un altre i que, per tant, mai de la vida es podran compartir.
Parafrassejant el Sr. R., amb tot el seu coneixement de la condició humana després de més de 90 anys al front de l’ensenyament a Catalunya: “són genteta”
intelligentsia universitària espanyola: ¿aixo es un oxímoron?
Teniu raó, però el govern espanyol estava a punt d’acceptar el 3 o 4 més 2 o més +1, però de cop va canviar. Per què?