Enric I. Canela
Ahir escrivia La Sindicatura de Comptes qüestiona el Parc Científic de Barcelona de la UB
Avui la premsa ho recollia àmplaiment:
- Alerta por la grave situación financiera del Parc Científic
- La Sindicatura duda de la viabilidad del Parc Científic
- Dudas sobre la viabilidad del Parc Científic por su déficit
- La sindicatura troba irregularitats en els comptes del Parc Científic
- El síndic aprecia irregularidades en el Parc Científic de Barcelona
- Irregularidades en el Parque Científico
Voldria destacar, però l’article del diari El Mundo: Recursos públicos en el Parc Científic
Els problemes financers que ha deixat al descobert la Sindicatura de Comptes al Parc Científic evidencien la complexitat de canviar el model productiu a Catalunya, perseguit des de fa temps pel Govern – amb menys èxit del previst – i ara pel Govern central amb la Llei de l’Economia Sostenible. Només els ingenus creien que era possible fer la transició del mono blau a la bata blanca de la nit al dia.
És cert que tampoc s’han de tenir com un fracàs absolut els pobres números que presenta el Parc Científic, tot i les ambicioses necessitats econòmiques que requerirà en el futur. Fins i tot tenint en compte els seus dotze anys d’història. Però sí que mostra diversos avisos: que l’excel·lència científica requereix d’un pòsit per poder sortir i desvincular-se del finançament públic i que el triangle màgic del que parlava Pasqual Maragall – universitat, empreses, Administració – té encara molts serrells que llimar, i fins i tot de replantejar.
És evident que un cop iniciada la inversió, la Generalitat ha de mantenir tots els recursos necessaris per aconseguir que el projecte segueixi endavant i es consolidi. Però també és cert que la inversió pública hauria d’anar acompanyada d’un replantejament sobre el que no ha funcionat fins ara per optimitzar aquests recursos, ara més que mai a causa de la situació econòmica.
L’article toca de ple en el punt clau de la qüestió.
Avui el rector de la UB, Dídac Ramírez, al Consell de govern de la UB ha explicat com veu les coses. Té confiança, però no està content. És ben cert que el Parc Científic ha d’adaptar alguns processos al que li correspon a un ens que viu en part important de la subvenció pública, però no està en la situació que diu la Sindicatura, o si.
M’explico. El PCB es va construir contra l’opinió de la Generalitat de els anys 1996 – 1997 (si no recordo malament). Després, amb Mas-Colell, les coses van canviar. No va rebre subvencions suficients i es va crear la Fundació Parc Científic de Barcelona que es va endeutar. Posteriorment van aparèixer els crèdits de Madrid, que s’han de tornar, i van permetre tirar endavant. Pràcticament la totalitat del PCB s’ha construït amb crèdits i s’han de tornar. És poc probable que un Parc dedicat a l’R+D, principalment públic, pugui generar prou beneficis per pagar els crèdits i, naturalment, ha de viure de la subvenció de capital fins abonar la totalitat dels crèdits. Les empreses que hi entren no paguen tant.
El PCB és més viable ara que fa uns anys, però està clar que sense el compromís públic ja es pot tancar.
Si algun problema té el PCB és no haver-se sabut guanyar la complicitat de una part important de la UB i no haver tingut una política prou transparent amb la Institució mare.
La meva opinió és que el projecte s’ha d’acabar però cal una política compromesa de la Institució, no només del rector, que la té i això passa per crear complicitats internes.
Per altra banda les administracions han d’assumir documentalment el compromís d’atendre els crèdits. Això encara no és EUA.
Fa un parell de dies deies que era la octava meravella…
De totes passades, el informe del sindic es molt mes greu que qualsevol nota de El Mundo. I no esta marcat per la ideologia.
Potser faries en referir-te al informe i no a un articul de 2a ma al qual pots acusar de esbiaixat.
Passa’t demà pel fòrum de la bioregio, a veure que diuen del tema.
Marta,
No només m’he referit a l’informe de la Sindicatura sinó que l’he penjat amb tots els enllaços. I l’he llegit. No cal que m’aconsellis quan a donar la informació perquè la poso sempre, tota la que trobo en relació als temes que tracto.
El PCB no és l’octava meravella del món però és el mateix que fa tres dies. No existeix cap irregularitat greu. L’informe d’auditoria és net financerament i diu que es fan pràctiques de contractació d’empresa privada. O per ser més exactes, que alguns aspectes, no tots, no corresponen a una ens finançats amb diners procedents de les administracions públiques.
El que li dóna titulars a l’informe és que qüestiona la viabilitat financera a causa de què no genera prou recursos. I no diu res més que si no entren recursos no és viable. Naturalment que els fons propis són els que són. D’on han de sortir sense subvenció de capital?
El Mundo ho explica perfectament. A mi tampoc m’agrada El Mundo però en informació d’aquest tipus ara per ara és el millor diari. Té raó perquè un projecte d’aquesta magnitud sense que la Generalitat pagui l’edifici no és viable a Catalunya. Saps, imagino, perfectament, que els diners de mans privades no entren en quantitats suficients al sistema públic.
Jo crec que, tot i que els articles que mostres són encertats, encara veuen el problema des de massa amunt. El PCB ha estat format per la base que tenia en aquell moment la UB, de forma similar al què passa amb els altres parcs a Catalunya i a l’Estat. Això implica que gran part del potencial inicial venia de la recerca bàsica, i la feina de dinamitzar un parc on es perseguia la transferència de tecnologia va quedar en mans de recercadors en ciències bàsiques, principalment. Només ara, que tímidament el pes de l’empresa va augmentant, comença a tenir sentit parlar de parc tecnològic. En altres paraules, mentre els científics de pes al país només vegin els parcs com eines per potenciar el seu ego i el seu CV amb més diners per només fer recerca bàsica no anirem bé. El què cal és estructurar bé la recerca translacional, donant més pes als recercadors que vetllen per transmetre tecnologia i canviant de forma radical algunes de les polítiques de promoció dins el sistema públic d’R+D+i (doncs la “i” és massa petita, poc visible i negligida)
Una curta reflexió sobre el tema.
Jordi,
Totalment d’acord, es va constituir a partir de la recerca bàsica de la UB. Hi ha ujna causa, les empreses si no els regalaves l’espai no venien tret d’alguna excepció. Va instal•lar-se Merk. També cal tenir en compte que els investigadors de la UB ho veien com una extensió de la UB i consideraven que hi havia d’anar. I en això també hi coincideixo. Els científics que mniren massa el seu melic. Canvi de cultura, cosa lenta.
Jordi,
La i petita no guanya premis Nobel, i tampoc fa empreses de biotecnologia que siguin rentables.
Enric, lo de que passessis pel Fòrum de la Bioregio ho deia perquè el director del PCB, que va dirigir una sessió l’any passat no apareix en el programa d’aquest any.
El PCB no te estratègia per diversos motius:
Servilisme al Govern de Madrid i al partit
Servilisme econòmic als mecenes.
Es vergonyós que el director del PCB viatgi com a científic a països civilitzats i com a director a sud-americà i països àrabs. En comptes de tenir aliances amb centres que poden donar autentiques sinergies, les signa amb centres que no tenen cap rellevància.
Es curiós, com a les fotos, encara surt primer l’antic director, i el actual, darrera.
Un altra cosa, Jordi, el PCB tenia que ser la bioincubadora del CIDEM. El exemple que poses de Merck es flagrant. Merck no necessitava ser incubada,
El Parc te 40+ milions de deute avui, i perquè sobrevisqui es necessiten 125 milions. Si aquests diners donessin com a resultat recerca com la que ha fet el mateix director del Parc, perfecte. Però perquè si el Parc es tan bo, el director del IRBB, que fa la seva recerca al Sloane Kettering Center es l’ambaixador de la biotec catalana? Perquè no el director del Parc? Sembla bastant clar que ben aviat serà una víctima propiciatòria. Cal recordar que el actual director es proper al antic rector, i llunya del actual.
El PCB te que decidir si es fidel al seu origen: Incubadora Biotec o si es un centre de recerca aplicada mes. Ara per ara, fora de llogar espais, no dona serveis d’incubació, com tampoc es donen enlloc al estat.
P.S: El segon cop que escric Jordi, tenia que haver escrit Enric.
Doncs amb independencia de que pensi que el PCB és un projecte excelent, penso que qui hauria de retornar els crèdits és l’actual secretari d’universitats Robiralta…
El que no val és que perquè algú pensi que la seva idea és bona (i ho era) ens hipotequi pel seu compte a tota la resta… si el projecte s’ho valia, es podia demanar més implicació pública, si no hi era es podia reclamar, però el que és impresentable i inacceptable (i pel que algú hauria d’anar a fer companyia als de Pretoria i al Millet) és endeutar astronòmicament un projecte que no té capacitat de retornar-lo i esperar que després vingui la Generalitat a tapar-ho, i encara més, reclamar-ho sense cap tipus de vergonya. Marius inahabilitat! i la resta que li va donar cobertura també.
Marta,
Coincideixo amb tu amb que la “i” no guanya premis Nobel.
La història del PCB és molt complicada i em penso, així ho he demanat, que cal explicar-la bé. El PCB és una Fundació on estan els governs com a part activa perquè financen. No sé si hi ha servilisme però no pot funcionar sense el finançament d’aquests governs. El perquè és molt simple, els interessos dels deutes contrets per fer els edificis s’han de pagar, també el principal. En un país normal del nostre entorn, la inversió la fa directament el govern, aquí s’ha fet amb endeutament de la Fundació avalat per la UB. Jo en el seu dia em vaig oposar a l’aval (amb poc èxit).
Bioincubadora del CIDEM: El CIDEM no era res. Unes sigles que no funcionaven. Ara ACC1Ó està fent coses noves, esperem que això rutlli.
Merck: una manera d’entrar diners i prou. De fet si els interessava aleshores. Quan van canviar la direcció la cosa se’n va anar a l’aigua.
Massagué no és el director del PCB perquè té una magnífica carrera allà i no vindrà aquí quan espera el Nobel allà.
Et dono la raó, perquè és el que sempre vaig defensar. Ha de decidir que és.
El PCB és el resultat de la manca de política nacional en R+D+i. No hi ha més. Si és vol fer alguna cosa cal plantejar el seu finançament de manera seriosa. Es va fer com es va fer per l’oposició original del Govern català.
Conec moltes parts de la història, la darrera no tant i et ben asseguro que la cosa és molt complicada.
Ramon,
Si el projecte existeix és gràcies a Rubiralta. Les coses bones o dolentes es deuen a la seva acció. La implicació pública es va demanar i no es va aconseguir.
No ens equivoquem, les infraestructures de recerca públiques, i aquesta ho és, les ha de finançar l’administració pública. Això no és Amèrica. A Europa va així.
De ebò penses que pot haver algun projecte d’aquesta magnitud amb fons de la universitat?