Enric I. Canela
Rectores en busca del arca perdida és un dels sempre excel·lents articles d’Antonio Árias. Aquest vegada el dedica a les finances universitàries, concretament a la seva delicada situació.
Clarivident el seu comentari sobre la crua situació que travessem. Tot insinuar que potser la universitat que tenim no és eficient, té un model d’autogestió i és rígid en la gestió pressupostària, aquest model a curt termini no canviarà, és la universitat que tenim i no la podem pagar
El repàs que fa sobre algunes universitats i sobre els informes de fiscalització, que tan bé coneix, són de lectura obligada per als que ens interessa la universitat.
Moltes gràcies, Enric, per les afectuoses paraules. La realitat és que vénen molt dolents escenaris futurs. Com un transatlàntic, les maniobres són molt lentes i virar requereix l’ajuda de tots, que funcionin els senyals d’alerta i (el més important) que sapiguem on volem anar, sense fer-nos trampa a nosaltres mateixos.
Parlarem
Antonio,
No sabia que coneixies bé el català escrit, llegir-lo ja ho sé.
Jo veig la situació molt negra per tres raons. Una és la manca de diners que sempre és un problema. Dos perquè no hi ha valor polític per fer les reformes imprescindibles. Tres perquè no hi ha una línia clara, avui cap a una banda i demà cap a l’altra.
El tema de Ciència i Innovació és per fer una pel·lícula.
A veure si un dia en parlem. Segueixo tot el que escrius amb molt d’interès.
Una abraçada