Enric I. Canela
La Comissió de Finançament del Sistema Universitari Espanyol s’ha reunit avui i continuarà demà per abordar el finançament de les universitats espanyoles, la procedència dels seus recursos i les fórmules que podrien aplicar-se per incrementar i diversificar les seves fonts de ingressos.
La Comissió està integrada per representants del Ministeri d’Educació, de les comunitats autònomes de l’Estat i de les Universitats.
En concret, està presidida pel secretari general d’Universitats, Màrius Rubiralta i de la mateixa formen part els consellers d’Educació de les comunitats d’Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura i València, amb el president de la Conferència de Rectors de Universitats espanyoles i els rectors de les universitats de Girona, Jaén, Politècnica de València i Ramon Llull. Completen la Comissió dos experts en finançament universitari que són el Gerent de la Universitat Politècnica de València i un professor ex-gerent de la Universitat de Jaén.
L’anterior Comissió de Finançament del Sistema Universitari Espanyol, en aquella jo hi era, va elaborar un document l’any 2007 per intentar crear un model objectiu, que atengui a uns fins concrets, i que inclogui els elements que determinin per què s’assignen recursos, que tingui una temporalitat pluriennal per tal que la universitat pugui programar les seves activitats, que sigui transparent, i que tingui definida una eficiència financera.
Aquell document de 2007, per primera vegada, diferència funcionalment el finançament que va a l’activitat formativa i el que va a l’altra funció fonamental de la Universitat, que és la recerca. Ja em vaig ocupar de què fos així.
Un altre dels aspectes destacats de l’informe sobre el finançament del sistema universitari espanyol es refereix a la necessitat que un 15% del finançament universitari procedeixi de finançament privat, xifra que a Espanya ronda el 11%. Això va ser defensat per altres que seguien instruccions del govern espanyol. I, també ressalta el percentatge que cada país destina a universitats, que a Espanya assoleix un ràtio de 1,2 euros de cada 100 euros que es produeix, enfront de la mitjana europea, que està en el 1,6. Això suposa una diferència d’uns 2.700 milions d’euros per arribar a l’equiparació amb Europa.
Tot això estava molt bé però va servir per decorar els prestatges del Ministeri (dels ministeris que s’han succeït). Ara em temo que com el Ministeri no agafi les regnes fortes i recondueixi les coses pot passar el mateix. Espero que Rubiralta sàpiga evitar que torni a sortir un document ple de dades i decideixi apostar per les beques i per la recerca. La resta és cosa de les comunitats autònomes.
El que cal és d’una vegada per totes, i està ben enfocat, solucionar el finançament dels menys afavorits econòmicament per tal d’afavorir l’equitat, que ara no existeix.