Enric I. Canela
Amb una certa consternació he llegit, encara que ja la coneixia, la notícia de la reescructuració de l’Equip de Govern de la UB. Quatre vicerectors marxen i, de moment, altres membres de l’Equip assumeixen les seves funcions.
Atès que, aparentment, es tracta d’una dimissió i no d’un canvi propiciat pel rector probablement d’aquí uns dies podrien haver nous vicerectors.
Dic que he rebut la notícia amb consternació perquè es tracta de persones de vàlua i que donaven consistència a l’Equip de Govern.
No és això el que li calia a la UB. L’Equip, tot i les tensions que existien, poc visibles però demostrades per aquestes divisions, estava fent una feina adequada a la situació actual. Un any i aquesta crisi és molt dolent. A la UB li cal estabilitat.
Joan Elias, Amelia Díaz, Rafael Martínez i Àlex Aguilar són els que marxen, personalment valoro positivament la seva feina. L’han fet bé.
Crec que hi estic completament d’acord amb tot.
A més, amb tots els meus respectes a tots els Vicerectorats, crec que les àrees que portaven els que ho han deixat són, tret de recerca i política científica, les més compromeses i fonamentals de l’equip: economia (s’han fet dos pressupostos en 9 mesos, i el segon ha presentat equilibri pressupostari per primer cop en molts anys), docència i convergència europea (ni 4 mesos després de començar el primer curs amb graus EEES) i professorat (gestió de places davant del dèficit i la crisi, i preparació / inici del relleu generacional).
Caldrà veure qui els substitueix, però ara mateix la situació em sembla força preocupant.
Alumne,
Han deixat àrea de professorat i de PAS, àrea de docència i part de l’àrea de recerca.
Les àrres clau des del punt de vista de funció de la universitat són docència i recerca. Per al funcionament d’aquestes dues coses és clau el personal (professorat i PAS).
El nucli que ho portava tot desapareix.
I potser hi hagi més canvis.
Jo també penso que aquesta notícia és molt greu, però a la vegada mereix un anàlisi complex ja que els vicerectors que han dimitit tenen els seus motius.
Una manca de diàleg i un conflicte ideològics són problemes majors, més importants al meu entendre que l’estabilitat. Jo penso que a la UB i a les Universitats en general, els pot faltar estabilitat però el més important és que els falta molt consens en aquest moment de reforma profunda a la Universitat.
Noel,
Tens raó, primer cal entesa. El problema és que en tan poc temps hagi passat això.
Tampoc es tractava d’una reforma profunda, simplement la gestió.
Malauradament no hi ha reformes profundes, estem lligats.