Enric I. Canela
Llegia: “El docent s’ha d’esforçar per adaptar-se als usos tecnològics. És la seva obligació professional “, afirma Hugo Pardo Kuklinski, especialista en Comunicació, docent universitari i autor de llibres. A més, afirma que educadors i estudiants han d’avançar junts en aquest camí i que s’ha de tractar d’integrar tots els dispositius que l’alumne utilitza per posar-los al servei de l’autoaprenentatge i l’aprenentatge formal.
No puc estar més d’acord amb aquest comentari. A vegades costa un esforç suplementari, no sempre tens l’estat d’ànim adequat, però és el que ens toca.
Doncs, jo no hi estic d’acord.
Ara s’han posat de moda les TIC als instituts, com si així els nois i noies estaran més motivats a l’hora d’aprendre una matèria. Com ens ho fèiem quan no hi eren? Jo vaig estudiar sense TIC i crec que em va anar prou bé i més encara, sense llibre de text mastegat. Estàvem experimentant la LOGSE i aleshores res de llibres, només apunts. I excepte quatre morts de gana, la resta de companys que conec de la meva promoció tenen carreres universitàries i es dediquen plenament allò que va estudiar.
Les TIC als instituts catalans és una mena d’enveja irracional: els andalusos tenen ordinadors com a llibres de text, ara els catalans, també. La novetat els pot engrescar fins a cert punt, però el dia que se’n cansin, tornarem a estar com abans. Les TIC no freneran el fracàs escolar, ni milloraran el comportament a classe. Els nois i noies no s’avorreixen a l’aula simplement ES NEGUEN a seguir el ritme de treball perquè a fora no rebran les oportunitats laborals que es mereixen. Les TIC són el complement del TAC, res més.
Noemí,
Tens raó, però són ara eines necessàries i s’ha de saber combinar tot. En el meu camp les coses han variat tant que les millores que es poden fer són extraordinàries.
El que també s’ha d’ensenyar a llegir i escriure (assignatura pendent). A entendre textos.
Benvolguda Noemí,
Jo sóc estudiant, i no fa pas tant que vaig deixar l’institut (tot just 5 anys) i crec que no és una questió de motivació, sinó d’eficàcia: en els meus llibres trobo a faltar els links, per exemple. Estic molt més acostmat a llegir “horitzontal” (diferents documents alhora, per entendre’ns) que no pas fer-ho a la manera “tradicional”.
Pel que respecta a l’actitud, no crec -des de les experiències que conec- que sigui una decisió conscient (com negar-se) sinó una actitud molt més passiva: no hi veuen (veiem?) sentit -a estudiar- fins que no veuen que serveix d’alguna cosa… i als 16 és molt més “guai” tenir una feina lamentable i dos duros a la butxaca que et permeten sortir de festa cada dia i sentir-se el rei del mambo.
Jo crec que el problema està en que tothom continua pensant en què anava bé fa 50 anys, sense adonar-se que els alumnes ja no són els mateixos.