Enric I. Canela
Llegeixo al web del Ministeri d’Educació que el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, i el secretari general d’Universitats, Màrius Rubiralta, han presentat avui al Consell d’Universitats, format per les rectores i rectors de totes les universitats, un document de reflexió sobre la millora de les polítiques de finançament de les universitats amb l’objectiu de promoure l’excel·lència acadèmica i incrementar l’impacte socioeconòmic del Sistema Universitari Espanyol. En la reunió del Ple han estat convidats els membres de la Comissió mixta i els experts que han intervingut en aquest procés.
(Faré una molt breu valoració al final del text)
Amb la reunió extraordinària del Consell d’Universitats celebrada avui s’obre el debat i la recerca d’opinions per assolir l’acord amb les parts involucrades (universitats, Administració General de l’Estat, Comunitats Autònomes). L’objectiu final és dissenyar, amb el màxim consens, un model de finançament que doni a les universitats l’autonomia i estabilitat que necessiten per ser el motor del canvi social i econòmic.
Aquest document presentat avui, elaborat i debatut en el si de la Comissió Mixta de finançament que integren cinc responsables autonòmics (Conferència General de Política Universitària) i altres tants rectors (Consell d’Universitats), a més de cinc representants del ministeri i experts, ha de per tant considerar com un informe obert a la discussió, integrat en l’Estratègia Universitat 2015, i que serà enriquit amb les contribucions que es puguin realitzar en el termini de consulta.
El document esbossa un pla de millora financera, tant de les universitats, individualment, com del Sistema Universitari Espanyol, amb l’horitzó el 2015, i que haurà de ser consensuat amb les Comunitats Autònomes i l’Administració General de l’Estat. Aquest pla va unit al compromís de millores internes en l’eficàcia i eficiència de la gestió i en la modernització global del sistema universitari per adequar-lo als nous reptes de la societat espanyola. El document analitzat avui es centra en les polítiques de millora que la Universitat espanyola necessita per adequar-se a l’Agenda Europea de Modernització de les Universitats i que s’integren en l’Estratègia Universitat 2015.
L’arquitectura del model: 6 àmbits de millora
El model de finançament universitari proposat s’estructura en sis àmbits de millora:
· Beques i ajuts a l’estudi universitari. Preus públics. Observatori de beques, ajuts universitaris i rendiment acadèmic
· Equitat financera institucional de les CCAA
· Recursos humans. Carrera docent i investigadora. Carrera professional del PAS. Adaptació de les infraestructures universitàries a l’EEES i EEI. Campus de Excel·lència Internacional.
· Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació
· Eficiència i eficàcia de la gestió de les universitats espanyoles. Rendició de comptes i informació pública
La millora del finançament del sistema universitari espanyol no és un fi en si mateix, sinó un instrument per impulsar la consecució d’objectius de modernització i millora del Sistema Universitari Espanyol i que es troben integrats en los15 eixos de l’Estratègia Universitat 2015.
Àmbits en els que es proposen actuacions concretes:
Un dels aspectes més destacats és la proposta d’un nou model de beques i ajuts adequat a la incorporació del nostre sistema en l’EEES, en què destacarà l’impuls a les beques salari per a persones amb menors rendes, posades en marxa ja aquest curs . També es farà un especial esforç en beques per promocionar la mobilitat nacional i internacional dels estudiants. S’introdueix també l’Observatori de beques, ajuts i rendiment acadèmic com a instrument d’informació de la cohesió social del model.
El document també proposa una sèrie de millores en el finançament de les CCAA a les seves universitats, que tinguin en compte les especificitats de cada una, la necessitat de planificar de forma plurianual, l’eficàcia i l’eficiència i l’equitat entre comunitats autònomes, entre d’altres.
Pel que fa a recursos humans, serà fonamental abordar la carrera docent i investigadora en el marc de l’Estatut del PDI, i de la carrera investigadora, en el marc de la Llei de la Ciència que prepara el Govern. També s’ha de tenir en compte el nou model de docència de l’EEES (amb menys classes presencials però gran tracte individualitzat a l’alumnat i major mobilitat internacional, així com l’esforç de millores en els nostres espais docents i didàctics per adaptar-los a les noves tecnologies i als models de innovació).
L’informe de finançament també analitza, en línia amb la convocatòria d’ajuts Campus de Excel·lència Internacional, la necessitat d’impulsar el desenvolupament d’infraestructures docents, científiques i d’innovació a través d’agregacions entre diferents institucions, programant el programa en l’horitzó 2015.
Pel que fa a R+D+i, s’aborden els costos associats a la promoció institucional d’una recerca d’alta qualitat i competitivitat internacional. Això requereix d’unes millores de finançament dels costos indirectes mitjançant processos d’avaluació per resultats (Enfortiment Institucional). L’informe tracta a més sobre la importància del foment de l’activitat de R+D+i a les universitats, la necessitat de reconèixer els resultats de les universitats en activitats d’R+D+ i, donant suport a l’enfortiment de les polítiques internes de R+D+i de les Universitats. També ha d’estimular la implicació en l’activitat investigadora i innovadora del PDI, revisant l’actual incentiu a l’activitat investigadora.
El que diu el text em sembla prou bé tot i que hauria de fer una lectura més aprofundida. M’amoïna que res del que diu es pot aplicar a curt termini. Únicament veig factible que es millori el sistema de beques que haurien de ser moltes més, com ja diu, i d’imports molt més adequats a les necessitats d’un estudiant per viure. A banda cal una simplificació notable i a més eliminar beques d’import ridícul. Ara és molt complicat i per saber a què atenir-se cal haver fet un curs de capacitació.
Les altres parts del model les veig a molt llarg termini. El tema de l’equitat financera és una mania d’algunes Comunitats Autònomes que no s’han assabentat que el finançament docent universitari depèn de les Comunitats Autònomes. Si la LOFCA ja ha elaborat una redistribució dels recursos (de forma absolutament lesiva per Catalunya), només faltaria que ara s’haguessin de compensar a les Comunitats que prefereixen destinar els recursos a altres coses. Crec que cal una total oposició a qualsevol mesura que vagi en aquesta línia. Altra cosa és, com he defensat sempre, que es faci un model de referència, però sembla que els responsables no s’atreveixen perquè caldria dir coses que no es volen dir.
L’Estatut del PDI ja fa mitja legislatura que hauria d’estar aprovat i sembla que la feina encara no està acabada. A veure si això serveix d’impuls per fer-ho d’una vegada.
La frase: També s’ha de tenir en compte el nou model de docència de l’EEES (amb menys classes presencials però gran tracte individualitzat a l’alumnat i major mobilitat internacional, així com l’esforç de millores en els nostres espais docents i didàctics per adaptar-los a les noves tecnologies i als models de innovació), em sembla una broma de mal gust quan s’està reduint el professorat a la meitat de l’Estat per manca de diners. No sé si els rectors hauran dit alguna cosa, però la situació de penúria, amb jubilacions que no es cobreixen, professorat precari, etc. no permet parlar de res d’això.
Els temes de la valoració de la recerca cal abordar-los, preparar un bon model i que, l’Estat que es va quedar les competències, abordi un bon sistema que permeti compensar els costos induïts per la recerca. Tot fet després d’una bona avaluació que eviti el “cafè per a tots”.
Retiment de comptes. Quan abans millor.
En síntesi, sembla un bon document per parlar de temes essencials. Falta que els rectors deixin de fer algunes coses sense sentit i de comportar-se com a gremi i abordin els problemes cara a cara amb el Ministeri i els governs autonòmics. Feina en tenen.