Enric I. Canela
La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de llegir un article de Miquel Duran, Autonomia i governança de la Universitat, que tracta de la publicació University Autonomy in Europe I – Exploratory Study, publicat el passat novembre per l’European University Association.
El document és relativament breu, 42 pàgines de lectura. Un aspecte clau és la conclusió que les reformes en la governança i l’autonomia de les universitats no aconseguirà el seus objectius si no va acompanyada de reformes en la gestió dels recursos humans. Com pot ser competitiva una universitat en el mercat global si no té capacitat de pactar salaris i condicions de treball? Un problema certament complicat en una cultura funcionarial com la nostra.
Miquel Duran diu: Segueix la discussió sobre l’autonomia de les universitats i les competències dels governs. Crec que, si les universitats són cada cop menys autònomes, és perquè no fan prou bé les coses. Ara bé, potser no els hi fan perquè no tenen les eines per fer-les bé. Deu ser la serp que es mossega la cua. Redundància clàssica que cal tallar d’alguna forma.