Enric I. Canela
Gràcies a Joan Gil Oliveras (Josep Ferrer: Per la Pública, Si!) he conegut una llarga entrevista a l’ex-rector de la UPC, Josep Ferrer, arran d ela campanya “Universitat per a tothom”
Reprodueixo la primera pregunta:
En què consisteix la campanya “Universitat per a tothom”? Què es pretén aconseguir amb la seva difusió?
En realitat jo, més que ser-ne un promotor de la campanya, sóc un suporter, o sigui, un dels suports entusiastes. La campanya està promoguda des d’algunes associacions estudiantils i jo hi coincideixo plenament. Entenc que aquesta campanya és un continuació natural de les mobilitzacions dels anys anteriors, en què el detonant va ser el tema de Bolonya, però ràpidament es va veure que el debat anava molt més enllà del tema de Bolonya estrictament. El debat arribava a plantejar temes de finançament, temes de formes de govern, de la manera com es fixen els objectius a la Universitat, allò que en diem, en general, temes de mercantilització.
Una vegada superada la fase aguda de Bolonya, pensàvem que calia reprendre el debat, ja alliberats, diguéssim, d’aquesta prioritat del tema Bolonya. Aleshores, ja es podia abordar directament el debat general, tot posant especial èmfasi en els temes globals que he esmentat. Jo entenc que la campanya “Universitat per a tothom”, com el seu propi nom indica, és essencialment una reivindicació del caràcter de servei públic de la universitat que està al servei i a l’abast de tota la societat, i no pas adreçada a determinats sectors particulars o interessos corporatius. Jo estic d’acord en que la universitat, en aquests moments, necessita reprendre aquest debat global sobre els grans principis. El tema de Bolonya ha estat un detonant particular, però cal anar al fons de l’assumpte i repensar un altre cop el model d’universitat.
Podeu llegir la resta. Hi tinc coincidències i discrepàncies.
Merci per citar el meu bloc.