Enric I. Canela
Cristina Garmendia ha estat una protagonista, relativa, de la premsa aquests dies. La raó és la reunió d’un consell informal ministres “de competitivitat” de la Unió Europea , de fet d’Indústria, Ciència, segons l’estat, els propers 8 i 9 de febrer a Donostia. Ho vaig comentar a La futura Declaració de Donostia.
Com sempre, Garmendia respon amb intel·ligència. Les idees són correctes. Els plantejaments sobre mobilitat i centralitat de l’R+D en l’agenda europea són encertats. Es vol substituir la fracassada Declaració de Lisboa amb una Estratègia 2020. Difícil que les coses es puguin redreçar aviat i si no es fa alguns països no sortiran de la dependència de l’economia d ebaix valor afegit.
Podeu llegir el més important que he trobat sobre el tema:
· La UE consolidará en San Sebastián el espacio europeo de investigación
· Ministros de Ciencia tratarán de impulsar el espacio europeo de investigación
· “Europa atesora un conocimiento que tiene que poner en valor”
· Garmendia desea que la cumbre ayude a Europa a “pasar a la acción” en Ciencia
El problema és que per a l’estat són més que optimistes. Amb l’estat de ruïna espanyol és impensable que tot això vagi endavant aquí.