Enric I. Canela
Jordi Bascompte és olotí, treballa. Va estudiar Biologia a la UB i es especialitzar en Ecologia. Va estar uns quants anys a Califòrnia i ara treballa al CSIC a l’Estació Biològica de Doñana.
Público li publica una entrevista. El diari destaca “Hi ha molt analfabetisme científic a la classe política”. L’entrevista és francament interessant.
El fet que el diari hagi destacat aquesta frase m’ha anat bé perquè justament hi venia pensat sobre el tema arran que comencen a aparèixer noms sobre llistes futures, etc.
És interessant fer un repàs als currículums dels diputats catalans i també als diputats i senadors espanyols perquè també ens afecta. Igualment als currículums dels membres d’ambdós governs. Als d’ara i als d’abans.
No trobareu gaire gent capaç d’entendre el que és la ciència, la de tota la vida, la que avui es diu experimental, i la recerca. És cert que la millor política de recerca d’aquest país la ha fet Andreu Mas-Colell que és economista, però és un investigador com la copa d’un pi. No he trobat cap altre a la llista dels que recordo.
Al govern espanyol recentment hi va haver un, Bernat Sòria. Va marxar fastiguejat i ara hi trobem Cristina Garmendia, rara avis en el govern espanyol i ja es veu la feina que té per aconseguir que alguna cosa funcioni.
És literalment impossible que el país aixequi el cap amb el biaix que tenen les llistes dels partits, els historials acadèmics dels dirigents polítics. No podem fer-hi res. Quan es parla d’R+D la majoria no entenen res de l’R i si no entenen l’R poc podran fer amb la D.
Resignació.
Amic Enric,
Encara que estic plenament d’acord amb el que dius, per a mi el problema es encara més greu. En els polítics espanyols i els polítics catalans l’alçada intel•lectual es més aviat minsa. El president d’Espanya no sap parlar anglès i l’espanyol mateix el parla tan malament que a mi, un independista català, em fa vergonya aliena. No és estrany que, entre tanta mediocritat, persones com en Bernat Soria es trobin incòmodes. Un dels mals de la nostra classe política és precisament que son polítics de professió. Com a única professió. Com a tals tenen una visió a quatre anys vista (el que dura una legislatura), el seu màxim interès es caure simpàtics als votants per renovar el càrrec i s’han d’envoltar contínuament de tècnics que compensin les seves mancances. Fan reunions inacabables que una empresa privada no toleraria i creen comitès amb el sol objectiu de diluir responsabilitats. El polítics professionals no sols no escapen al “Principi de Peter” sinó que el porten al màxim exponent precisament quan arriben al govern, podent assolin d’aquesta manera el seu nivell de incompetència en un temps rècord.
Digue-m “pureta”, però enyoro els temps de Roca-Junyent, Carrillo o, fins i tot, Herrero de Miñón. Es podia o no estar d’acord amb ells, però quan parlaven s’els entenia i sempre aprenies alguna cosa d’ells. Quan ara sento parlar a Montilla, Puigcercòs, Mas o Saura s’em cau l’anima al peus. Demano (i crec que tinc el dret de demanar-ho) que m’expliquin per a qui parlen exactament. Que m’expliquin si preparen ells mateixos els seus parlaments o be tenen un “negre” que ho fa (probablement, disortadament, sigui la primera opció…). Voldria que hem diguessin si assagen els parlaments (com faig jo quan haig de fer una xerrada tècnica important) i amb quina documentació compten per fer segons quines afirmacions.
Com be dius: Resignació.
Salutacions cordials.
Amic Ricard,
Tens prou raó. De totes formes una de les millors qualitats d’un bon governant és saber trobar col•laboradors. Tots tenim mancances i hem de saber on estan. Aleshores saber si estàs preparat o no o si et calen col•laboradors i de quin tipus.
Pel que fa al tema que comentava, és molt difícil que el que no sap que és recerca ni d’on bé pugui fer –hi res. No hi ha solució. Malauradament no li veig solució a curt termini.
Salutacions cordials