Enric I. Canela
El País ens explica com l’Estat espanyol tracta als investigadors extracomunitaris. Jo aquestes coses no les entenc. L’Estat té l’obligació de fer la transposició de les directives europees. L’ha de fer tard o d’hora. No és millor fer-la quan toca i no que et treguin els colors? Déu, quina inutilitat. La notícia diu:
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha deixat avui en evidència la retòrica del Govern espanyol sobre R+D+i al condemnar per incomplir les seves obligacions pel que fa a l’admissió d’investigadors procedents de països extracomunitaris. La condemna no té, de moment, repercussions comptables i només ha de servir perquè Espanya compleixi els compromisos que ha subscrit.
El conflicte s’origina en l’aplicació d’una directiva de 2005 que fixava les condicions d’admissió a la UE dels investigadors de tercers països arribats per participar en programes de més de tres mesos de durada en el marc de convenis d’acollida amb organismes d’investigació . La data límit per a la transposició a la legislació espanyola d’aquesta directiva era la del 12 d’octubre de 2007, que va passar sense novetat.
La Comissió Europea, com a guardiana del Tractat, va demanar explicacions a Madrid set mesos després, al que el Govern va respondre que esperava desenvolupar un règim especial per a investigadors en la normativa nacional sobre estrangeria i immigració. Veient Brussel·les que l’Executiu espanyol li donava repetides llargues, va buscar l’empara del Tribunal de Justícia que ara li ha tret els colors.
El Tribunal considera inacceptable l’argument que el retard és degut a la reestructuració dels departaments ministerials arran del canvi de legislatura i tampoc admet, com leguen les autoritats espanyoles, que les disposicions vigents en matèria d’estrangeria i immigració i regulen l’admissió de els nacionals de tercers països a efectes d’investigació. Fa notar el Tribunal que les normatives invocades no són suficients manifestament per garantir la perfecta transposició de la directiva, que a més ha de ser adoptada mitjançant un acte positiu del Dret intern.
En conseqüència, el Tribunal de Justícia declara fundat el recurs de la Comissió. Brussel·les tornarà ara a exigir a Espanya que compleixi l’acordat, ja amb dos anys i mig de retard. Els terminis començaran a córrer de nou i, de veure’s burlada la Comissió, una altra vegada el cas tornaria al Tribunal i acabaria amb una sentència fortament sancionadora.