Enric I. Canela
He llegit a l’AVUI una carta que és titula La llengua de la UB i diu:
L’altre dia van trucar al telèfon de casa. Com passa ja massa sovint, l’indicador de número mostrava “número desconegut”. En despenjar-lo, una senyora em va informar, en castellà, que la trucada era una enquesta sobre els fills que teníem a casa. Es va identificar correctament i em va informar que l’enquesta era per a la Universitat de Barcelona (UB). Aleshores li vaig preguntar per què em feia l’enquesta en castellà si trucava de la UB. De forma educada, i en llengua castellana, em va dir que els seus superiors li havien prohibit usar el català adduint una raó tan absurda com és que l’enquesta era a nivell estatal. Li vaig dir que, com que jo era català, i vivia a Catalunya, i em trucaven de la UB, tenia dret a ser atès en català. Però ella s’hi va negar -un altre cop amb molt de respecte- justificant-se amb les ordres dels seus caps. Indignat, li vaig comunicar que, de part meva, podia enviar a pastar fang els seus caps, i vaig penjar. Em fa posar de molt mal humor saber no tan sols que la UB no usa el català com a llengua oficial, sinó que en prohibeix l’ús i, per tant, castiga els catalanoparlants. ¿Aquesta és la universitat que ha de salvar la nostra llengua?
Suposo que deu ser una mala interpretació del que li devien dir a l’enquestadora. No em puc creure que la UB doni aquestes instruccions. Caldria que ràpidament, qui correspongui, fes un aclariment públic.
A mi m’encanta quan tots els professors castellanoparlants fan les classes en castellà, i els catalanoparlants, incomprensiblement, per no ser menys, també. De fet, n’hi havia un, catalanoparlant, que fins i tot saber que TOTS a la classe parlàvem entre nosaltres en català, seguia fent-les en castellà. Com que una noia tenia cognom rus, es pensava que parlaria castellà suposo, però la gràcia és que ella se li dirigia en català i ell li contestava castellà. Quan un veu això, comprèn perfectament que la culpa de tot plegat no és dels malvats espanyols, sinó dels imbècils de casa. Hi ha una subnormalitat patològica en aquest país… Que a mi també em treu de polleguera.
Efrem,
El titol que he posat ho diu tot. No m’ho puc creure. No crec que existeixi tanta imbecil·litat però penso arribar al final, saber que ha passat.
Enric, em temo que sí que hi ha aquest protocol. A mi em van voler fer una enquesta via mail en castellà, i els vaig respondre que només la faria en català, i ells al seu torn, tot i que educadamenty (i en català) em van dir això mateix: com que l’enquesta era a nivell estatal només l’havien programada en castellà.
Sense comentaris.
Joan,
Em temo que és una enquesta dedicada als exalumnes.
Em sentiran.
Gràcies per la informació.
Conec una persona que va treballar durant un espai molt curt de temps com a teleoperadora en aquesta mena d’enquestes i l’ordre era que la fes en castellà, per molt que es dirigís a una persones que vivia als Països Catalans. El problema està en què hi ha uns superiors que els escolten i, en cas de fer-ho en català, esbroncada. Lamentable.
Albert,
Anem ben arreglats. No coneixia això. Potser que comencem a denunciar les agrassions lingüístiques.
Enric, diria que era una enquesta adreçada a personal docent universitari, tot i que no ho recordo exactament. Salut
Joan,
Doncs si que anem bé…