Enric I. Canela
Podeu llegir al web del Ministeri de Ciència i Innovació que la Presidència Espanyola de la Unió Europea porta al debat polític europeu la millora de les condicions laborals dels investigadors.
Es tracta d’eliminar barreres derivades de la manca d’harmonia en les polítiques de seguretat social i pensions, així com posar en marxa nous mecanismes que afavoreixin la mobilitat dels investigadors, han estat els principals temes abordats avui pel Consell formal de ministres de Competitivitat (Recerca) a Brussel·les, presidit per la ministra espanyola de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. Com a resultat d’aquest debat el Consell de Competitivitat ha adoptat un document de conclusions, que una delegació de ministres europeus de Recerca, encapçalada per Garmendia, presentarà al Consell d’Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors (EPSCO) el 8 de març pròxim per que aquest prengui mesures concretes en l’àmbit de les seves competències.
És molt divertit sentir que les propostes a nivell europeu de Garmendia estan alineades amb la Carta Europea de l’Investigador, quan han tret tota referència a aquesta de l’avantprojecte de la LCTI.
Per cert, que Pétriz ja ens ha dit que no hi ha assignació pressupostària per implantar la LCTI, i que per adaptar-se a la llei només es podran redistribuir fons. També exactament el que va donar a entendre Garmendia, quan va dir que la nova llei suposaria un augment dels costos de la recerca. Si augmenta el cost, i es manté (ja no diré retalla) el total, s’haurà de reduir l’activitat…
Alumne, Petriz ha dicho que la asignación presupuestaria está contemplada, no que no la haya. La agencia se hace a coste cero porque se suprime parte del ministerio, no creo que sea discutible la necesidad de ahorrar gastos. solo la iniciativa para transformar becas a contratos cuesta 16 millones de euros al año. respecto a las iniciativas a nivel europeo, infórmate de lo que piensan alemanes e ingleses de dar cobertura de seguridad social con derecho a desempleo a sus precarios, antes de hablar. con este borrador España se pone a la cabeza de los paises europeos en protección de los derechos de los trabajadores predoctorales, eso no es discutible
Hola,
La contractació de predoctorals no és cap novetat o invenció espanyola: altres països ja ho fan des de fa prous anys (e.g., els Països Baixos), i pel que sé fins i tot Alemanya ho feia, fins fa poc (en una de les meves estades, a un centre de la MPG, vaig poder compartir l'”alegria” dels estudiants de màster als que vàren començar a oferir beques minvades de drets laborals, quan la majoria de la resta dels doctorands de l’Institut, que hi portaven més temps, estaven contractats). A més, aquest tipus de decisions estan en tot cas subjectes a la legislació vigent en l’àmbit laboral en els corresponents països.
D’altra banda, la Carta Europera de l’Investigador va molt més enllà de la contractació dels predoctorals, i, tot i ser una recomanació de la Comissió, ni el Ministeri, ni garirebé cap altra institució Espanyola, l’han adoptat. Per no adoptar, Espanya ni aplica les directives de la UE en matèria de movilitat d’investigadors. A dia d’avui, no som cap model.
El que fa capdavanter a un país no és un esborrany d’un avantprojecte de llei, que ja posats a dir deixa forats en l’anunciat pas de beques a contractes, i entre d’altres permet que hi hagi becaris dels programes ministerials fins com a mínim mitjans de 2014. Tampoc fan atractives la carrera científica declaracions i titulars de l’estil de “de predoctoral a funcionari en 9 anys”, quan tots entenem que el famós nou contracte d’Accés tindrà un nivell d’entrada no inferior a una JdC actual, probablement més similar a les actuals RyC: si bé hi ha un problema amb l’estabilització dels Cajals que aquesta esborrany millora, això no redueix la temporalitat ni treu les preocupacions a milers d’altres investigadors post- (ja no diguem pre-) doctorals. Tampoc ajuda la timidesa en la reducció de la burrocràcia del sistema. Ni dir que millora la mobilitat amb el sector privat, donat el nivell d’inversió privada en R+D que hi ha a Espanya, que entre la crisi i la manera de pensar al Sud dels Pirineus dubto que augmenti gaire abans de la segona meitat de la dècada. I em sorpren no haver sentit queixes que aquest esborrany ha tret capacitat de decisió a l’òrgan estratègic al qual participen les autonomies, tenint en compte l’actual grau de descentralització i com de bé funcionen alguns sistemes autonòmics.
El que fa capdavanter un país són lleis aprovades, consolidades, realistes, que s’apliquen, que tenen un finançament adequat, i que fan que les coses funcionin. Per a això, fins i tot si estem prenent la direcció correcta, encara falta molt.
Dec haver fet un error en el link al post anterior sobre la no aplicació de les directives de la UE en matèria de movilitat d’investigadors, em referia a això: https://www.enriccanela.cat/index.php/2010/02/15/condemna-a-espanya-per-boicotejar-investigadors-estrangers/ .
Alumne,
Crec que Jorge té bona informació. En tot cas aviat es posarà sobre la taula tot plegat. Veig clar el tema del traspàs de diners del Ministeri (situació actual) a la nova Agència (situació futura).
Cert que la protecció social que es proposa per al investigadors en formació va més enllà que la d’altres països.
Crec que els problemes venen amb les sortides posteriors.
Gràcies Jorge per la informació.
Alumne,
A mi m’amoïna més el pas de la fase predoctoral a la postdoctoral. Aquí si que ho veig amb incertesa perquè és on cal la inversió més gran.
El tema dels tercers països cal solucionar-ho.
Jo em vag trobar amb una estudiant de doctorat sèrvia brillantíssima i sense beca per una interpretació molt poc favorable de la polítca de beques.