Enric I. Canela
La UAB, la UPF, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Carlos III, han endegat un programa de formació per a la inserció laboral de doctors que començarà abans de l’estiu.
La Vanguardia publica un article en el que analitza la inserció laboral del doctors. Les empreses no els contracten.
Un interessant article que mostra la trista situació del país. Les empreses no entenen el que pot aportar el doctor i per tant ni el contracten i en molts casos si els contracten estan sobre qualificats per els feines que fan i cobren sous massa baixos.
Difícilment l’empresa podrà innovar, no podrem entrar en la societat del coneixement. Segueixen apostant per costos baixos quan això és una batalla perduda.
Visca el totxo!
las empresas no quieren doctores… y los doctores: ¿quieren empresas?
creo que el victimismo es una práctica que no ayuda a cambiar las cosas. el sector privado, y tb las actividades de i+d en el sector privado, tienen dinámicas muy distintas a la universidad, conozco a muchos doctores que no se han adaptado, y a otros tantos que consideran una injusticia, cuando no una humillación haberse tenido que ir al sector privado, por ejemplo a un departamento de ventas a reforzar con su expertise las actividades comericiales de la empresa ¿quién tiene razón? alguien sabe de qué trabajan los doctores en los otros países que menciona el artículo?
Jorge,
Les dues coses són certes. Jo conec uns quants que han passat pels meu costat que feina han tingut per tenir un sou digne.
El meu camp, que coneixes, contracta doctors, però no és la norma.
Si els salaris que s’ofereixen als doctors estiguessin a l’alçada de la formació hi hauria més gent que voldria dedicar-se a l’empresa. El problema és que els doctors no volen anar a feines de menys nivell.
També conec alguns que consideren un fracàs anar a l’empresa.
Saps, però, que la demanda incentiva l’oferta.
Si la cultura del país fos demanar doctors les coses anirien d’una altra forma.
Sóc doctor, i he estat set anys treballant a l’empresa privada al sector del producte sanitari. La meva experiència concorda amb el resum que has fet de l’article.
Les empreses del pais, sobretot les PIMES, no entenen què pot aportar un doctor, llevat que necessitin solucions a un problema immediat. En general, la direcció d’aquestes empreses no tenen prou formació ni confiança com per incorporar als processos de les seves empreses els coneixements que pot aportar un doctor, ja que manca planificació estratègica, i sense aquesta és molt difícil fer R+D.
En quant a la possiblitat d’incorporar doctors a d’altres departaments com el comercial, això és factible en productes d’alta tecnologia, on prima el coneixement tècnic sobre la faceta de “venedor”. Em penso que no en tenim moltes, d’aquestes empreses. Per què les hauriem de tenir? És (era) més fàcil i rendible el totxo. Ara em temo que ja hem fet tard.
Creo sinceramente que ninguna reflexión sobre el cambio de modelo que valga mínimamente la pena puede venir de la hipótesis de que los empresarios españoles son peores que los de otros países, eso es lo fácil, el empresario, como todo el mundo, ha puesto el dinero donde era rentable. ¿cuantos de vosotros habéis invertido estos años el dinero en empresas de biotecnología ? ¿cuantos habéis invertido en un inmueble?
¿por qué habrían los empresarios de actuar de una forma más “ética” o responsable que el conjunto de los ciudadanos? ya basta de demonizar al empresario, que por cierto, arriesga su patrimonio para crear valor. Yo soy de izquierdas pero hay un discurso hipócrita y victimista en la ciencia que me parece tremendamente peligroso.
Daniel,
Uns quants dels doctors que conec pensen igual que tu. Crec que és un problema de formació, però no només d’això hi ha un problema de cultura, de molts anys de viure d’una determinada manera. No ells, tot el sistema.
Jorge,
No és que els empresaris siguin pitjor que els d’altres països.
S’arrossega un problema cultural de molts anys. Els empresaris no són ni millors ni pitjors que els ciutadans.
No és un problema d’ètica. Si m’apures és un problema que neix del concepte religiós. El calvinisme va portar per unes vies i el catolicisme per altres. La cuyltura de l’esforç no s’imporvisa.
Els empresaris volen guanyar diners, és l’objectiu de l’empresa. Fa molts anys, seria absurd carregar això al darrer govern, que les coses no s’han volgut canviar.
He vist pocs intents de fer-ho, un el d’una petita part del govern actual (Garmendia i poc més). He vist moltes ganes d’omplir-se la boca de R+D+i a altres que no saben ni de què parlen.
Mirar l’Economy Rankings:
http://www.doingbusiness.org/economyrankings/
dóna una idea de per on van les coses.
Molts dels problemes venen derivats de l’entorn creat per decennis d’administracions (que surten dels ciutadans) poc donades a fer altra cosa que: qui dia passa, any empeny.
Totalmente de acuerdo Enric… trato de provocar llevando las cosas al extremo, me revelo contra aquella parte de la ciencia -también de la ciudadanía- que piensa que el cambio de modelo no va con ellos. el cambio es un cambio cultural o no es nada. No vale satanizar al ladrillo desde las cátedras y tertulias de salón. Son los impuestos de los trabajadores del ladrillo los que, por ejemplo, pagan la ciencia. Todas estas ideas deben formar parte de la reflexión, el nivel de los debates es muy pobre… estoy cansado de gente que habla de mejorar la relación entre universidad y empresa, de hacer las cosas como en finlandia etc etc (hay textos de ganivet o cajal de hace 100 años que podrían haber sido escritos en una tribuna de El Pais ayer) creo que falta mucha autocrítica y mucho “pensamiento lateral” y sobran víctimas y complejos de inferioridad….
Jorge,
Tens raó. De fet em sembla que hi coincidim bastant. Parlem massa de tòpìcs, però no s’aborden les raons del fracàs. En la relació universitat – empresa, al meu parer manquen espais de relació informal i sobren estructures.
El debat és molt difícil, jo sé que faria, però no sabria donar una recepta. El que és cert és que tenim un problema. Manquen emprenedors. A llarg termini la cosa és més fàcil (donar una solució possible): cal canviar el model educatiu. El problema bé de petits.
Tens raó en què els impostos del treballadors del maó paguen la ciència, però admetràs que algun dia ha de canviar el model de treballadors que paguen impostos. S’ha d’aconseguir equilibrar. La construcció ha de seguir però hem de tenir més de l’altra cosa.