Enric I. Canela
L’AVUI publica Catalunya s’emmiralla en les regions més competitives. Tracta d’un estudi del departament d’Economia que analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.
El document es titula La competitivitat de les regions industrials. Anàlisi d’experiències destacades al països desenvolupats. El seu autor és Ramon Palà i el tutor Alejandro Rodríguez Anglada.
Compara la Productivitat, Estudis i formació, Mercat laboral i Ciència i Innovació.
Catalunya és la darrera en productivitat, la penúltima en Educació i formació, la segona en ocupació dedicada a la construcció i la penúltima en Ciència i Innovació.
L’autor en destaca algunes conclusions:
- És molt beneficiós coordinar les accions de sector públic i privat, i cal estar disposat que les iniciatives i programes parteixin de diferents actors econòmics i socials. L’èxit és compatible amb fórmules de col·laboració molt diverses.
- Mitjançant iniciatives de clusterització i a partir de la col·laboració entre els diferents agents d’un ecosistema empresarial es poden assolir masses crítiques i sinergies amb diversos graus de suport públic. Si aquestes iniciatives es gestionen adequadament poden crear llocs de treball amb major solidesa i remuneració que els prèviament existents.
- Per realitzar polítiques de clúster cal una fase inicial de diagnosi estratègica que és fonamental per identificar quins clústers tenen més opcions de ser generadors de riquesa futura. Posteriorment les ajudes públiques s’orientaran a potenciar aquests sectors.
- És molt important que l’acció pública estigui clarament orientada i segueixi una línia consistent en el temps, ja que els canvis que es vol provocar són de llarg termini i, per tant, requereixen un treball sostingut i de fons.
- Resulta de gran utilitat implicar les empreses en la definició dels perfils professionals que produeix el sistema educatiu per assegurar que són els més adequats a les necessitats presents i futures del teixit empresarial.
- L’excel·lència en el sistema educatiu a tots els nivells és la millor recepta per aconseguir un augment de la competitivitat a llarg termini. Les universitats globalment competitives i els sistemes educatius avançats generen professionals que es converteixen en la base de noves activitats de més gran valor afegit.
Els annexos són força valuosos per treure cadascú les seves pròpies conclusions. Queda clar, però, que sense polítiques a llarg termini no hi ha res a fer.