Enric I. Canela
Fa uns dies es publicaven les dades objectives. Ho vaig recollir a Aquesta és la convergència espanyola. Ara tenim opinions derivades de la reunió a Viena i Budapest de responsables dels països que han signat la Declaració de Bolonya.
Sembla que l’anàlisi de com va el procés de Convergència Europa de l’Ensenyament Superior o Pla de Bolonya demostra que hi ha alguns problemes. La premsa se n’ha fet ressò.
- El sistema universitario “Bolonia” es una experiencia única en el mundo
- Preocupación por la escasa inserción laboral de las carreras cortas de Bolonia
- Los responsables de “Bolonia” admiten fallos en la aplicación de las reformas
- Los gobiernos admiten fallos en la aplicación y explicación del plan Bolonia
- Los ministros admiten fallos en la reforma de Bolonia
Evidentment cada actor ho veu de diferent manera i cada país és diferent. La percepció de la qualitat depèn de l’expectativa.
Vist des d’aquí: manca de recursos, manca de convergència, manca d’informació, manca de preparació dels estudiants preuniversitaris.
Hi ha qui pensa que el grau no ofereix una bona ocupabilitat. Allà on estudiaven cinc anys i ara tres, evidentment s’aprenen menys coses. El tema és si per a moltes coses calen cinc anys. L’error es voler-ho fer tot igual però pitjor pensar que tot és igual. No cito exemples per evitar que algú es molesti.
Vaja, que es confirma el què dèiem. Així el meu “No” als dos graus de la meva facultat, encara estan més justificats: ja no són pors, sinó fets.
Per llavors, ja dèiem que a Itàlia ens estaven dient que valien menys; però clar, els professors ens deien que els estudiants i algun diari no eren fonts fiables i a més, les havíem perdut (les fonts).
Joan,
On està aquesta discussió és om han passat de cinc a tres. Aquí hem passat de quatre a quatre (llicenciatures a Catalunya).
A mi el que em preocupa és aquesta mena d’uniformitat que es promou a cop de BOE. Per què des de Catalunya no s’ha avançat cap a un model propi que ens acosti als sistemes líders? Ja vam perdre una bona ocasió en el moment de reforma de l’Estatut de Catalunya.
Josep,
Tu saps bé que es va intentar i que el PSC al Parlament no va permetre escriure res més del que es va escriure.
Jo mateix vaig enviar material per anar més enllà però la ponència ho va tallar tot.
Estem sotmesos al dictat del BOE i no es pot fer més. “España una grande y libre” Això és l’homogeneïtat esterilitzadora de la iniciativa i la comptetitivitat.
Cert; el canvi es va dur a terme abans a Catalunya, no a Madrid on encara eren de 5 anys, i per això s’hi van oposar. Però els canvis a Catalunya s’han donat de forma progressiva també amb els plans pilot amb la nova metodologia i després amb els graus i els nous crèdits.
Joan,
Si no recordo malament, em puc equivocar d’un any, a Catalunya es va optar per quatre anys a l’any 1992. Molt abans que algú pensès en Bolonya.
Bé o malament, a Catalunya hem continuat amb els mateixos anys. S’han disminuït els crèdits i s’han igualat als d’altres països però no la càrrega de feina (1.500 hores/any). Simplement s’ha canviat el crèdit (abans eren hores d eprofessor i ara no).
Ja sé que parlo d’una forma parcial, però encara que no estic al Grau, estic a llicenciatura, l’assignatura la tinc canviada fa temps, adaptada. Explico el mateix, de forma diferent, però el mateix. Sembla que els estudiants estan contents. Això si, treballo més.