Enric I. Canela
No es pot negar que la ministra Garmendia sap administrar informacions, se sap moure. Un exemple el tenim amb aquest conjunt e titulars de premsa que tracten diferents aspectes de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació:
- La nueva Ley de Ciencia pretende consolidar proyectos de Investigación con un Estatuto
- La nueva Ley de Ciencia pretende consolidar proyectos I+D+i con un Estatuto
- Garmendia: la Ley de Ciencia se elabora «con consenso»
- “Con la Ley de Ciencia, los investigadores lograrán la estabilidad cinco años antes”
- Garmendia destaca que la Ley de Ciencia promoverá la participación privada en I+D+i
- Garmendia destaca el impulso al mecenazgo privado de la nueva ley de ciencia
- Garmendia descarta un Pacto de Estado por la Ciencia
- Garmendia apuesta por coordinar la Ley de Ciencia con las autonomías
- El director del CSIC también ve mejorable la ley de Ciencia
En el web del ministeri publicaven La ministra de Ciencia e Innovación destaca la gran oportunidad que la Ley de la Ciencia supondrá para las instituciones que trabajan en la promoción de la investigación en España.
És evident que és mèrit també del seu gabinet.
Avui mateix, en una conversa, ens preguntàvem com és possible que aquesta llei, no aprovada encara, hagi arribat on ha arribat en un context de crisi com l’actual.
Tot però no ho veig bé. Ho comentava en alguns dels articles que he dedicat a la Llei de la Ciència. Em fa por el centralisme, la “coordinació” d ela que parla. Avui mateix llegia La llei estatal de la ciència pot envair competències. Diu l’AVUI: “La Generalitat veu amb cautela l’esborrany de la llei de la ciència i mirarà amb detall el document aprovat pel consell de ministres perquè tem que el text posi en qüestió el sistema català de recerca que tan bons resultats està donant”,
No sé si s’ha arribat tan lluny com es podia, no sé moltes coses, però si que cal fer coses en el tràmit parlamentari i evitar que dificulti la feina que s’està fent a Catalunya amb coordinacions que solen ser frens per als que volen avançar a un ritme més fort.