Enric I. Canela
A Joan Guinovart, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) i director de l’Institut de Recerca Biomèdica, amb seu a Barcelona, li fan una entrevista, interessant, pregunten: I per què no s’ha de retallar en ciència quan es retalla en tot? Estem en crisi i hi ha prioritats.
Contesta:
– És que no s’ha retallat tot! El conjunt del pressupost no s’ha reduït, i la ciència és el capítol més retallat. Per què no s’ha de fer? Doncs perquè cal un canvi de sistema productiu. Invertir en ciència no ens treu de la crisi avui, però quan sortim, haver-ho fet ens permetrà avançar més de pressa i ens defensarà de la següent crisi. Ja hem vist el que donava de si el totxo, si no desenvolupem una economia basada en el coneixement, serem més pobres i no podrem pagar els subsidis d’atur, ni les pensions, ni els trasplantaments ni la llei de Dependència. La retallada ha sotmès als grans centres espanyols a una cura d’aprimament, amb la idea que tenien reserves per aguantar, però a finals de 2011 ja les hauran menjat, i si no els tornen a alimentar no podran sobreviure. Si el 2011 el pressupost remunta, el sistema no s’haurà enfonsat, però si es repeteix la retallada, morirà d’inanició.
La COSCE, i Guinovart, mantenen una posició crítica cap al Govern espanyol per dos motius: la retallada de les partides de R + D en els Pressupostos Generals d’aquest any i el projecte de llei de Ciència de la ministra Cristina Garmendia, que es debatrà pròximament al Parlament .