Enric I. Canela
ABC publicava l’altre dia: La universidad catalana se «castellaniza» pese a las consignas lingüísticas del Govern.
Destaca l’article que el nombre d’estudiants d’altres comunitats autònomes de l’Estat matriculats a la UPF i la UAB s’ha disparat.
Més classes en espanyol i menys en català. Això sembla que és internacionalitzar-se. A la UB no han crescut.
De totes formes puc explicar una anècdota. Un professor de llicenciatura fa sempre les classes en espanyol si hi ha un estudiant d’altres comunitats. Jo en tinc més d’un i les faig en català. No tinc el més mínim problema i les estudiants, són dones, segueixen perfectament la classe. Ho sé perquè els faig preguntes i em responen correctament tot i que la resposta és en la seva llengua.
El que fas tu ho podria fer qualsevol professor. És una llàstima que siguis una honrosa excepció i que els acomplexats per la Brunete guanyin de carrer.
Per això es duen a terme campanyes liderades per la Plataforma per la Llengua, liderades per estudiants independents, del SEPC i d’EPA a la Universitat Autònoma.
Perquè ja no ens respectem ni a nosaltres mateixos. Amb la excusa de l’excel·lència i la internacionalització, els mateixos catalanoparlants ens diuen que el català (la seva llengua! tant digne com qualsevol altre!) és un “fre”.
Penso que això d’aquest alumne de fora és una excusa perfecte per passar-se al castellà per part d’aquest company. Si fos tebior no sé si seria pitjor. Cal tenir present una cosa que sempre recordo i ningú te en compte que va dir un polític del 31: “Escolteu President de nacionalistes en som quatre”. Obviament es referia a conseqüents.
Amics,
És la renúncia sistemàtica, la manca d’estima al país, un provincianisme que fa fàstic.
Veure el país així fa molta pena.