Enric I. Canela
Per seu interès reprodueixo una entrevista feta a l’emprenedor i innovadors Alfons Cornella i publicada per 3cat24.cat. Francament recomanable.
Alfons Cornella: “Necessitem gent més intel·ligent per sortir de la crisi” (I)
Alfons Cornella: “Necessitem gent més intel·ligent per sortir de la crisi” (i II)
INNOVACIÓ
Fa 15 anys que segueix l’evolució tecnològica lligada al món empresarial. Què ha passat a Catalunya i Espanya?
Moltes empreses han acceptat Internet com a tecnologia transformadora. La banca, el turisme o els minoristes. I han aparegut empreses que repliquen el que es fa en els països més avançats. Però no hem estat capaços de mobilitzar l’economia en clau de futur.
A què es refereix?
Si haguéssim aprofitat el bon moment econòmic de la bombolla immobiliària per reinventar les empreses i invertir en formació dels treballadors estaríem en una situació privilegiada.
La bombolla tecnològica del 2001, ara la immobiliària. Quins reptes tenim per endavant?
Que la innovació no sigui alguna cosa que apareix a l’empresa de manera esporàdica. I la internacionalització. Però això és impossible si no tens un producte molt competitiu. I per tenir-ne un producte competitiu necessites innovar. És una roda.
Què és innovar?
Innovar és ser capaç de tenir idees amb valor per algú i generar un resultat sostenible. És un motor de tres temps: idees+valor=resultats. No es pot confondre innovació amb creativitat.
No és molt teòrica aquesta definició?
És molt concreta. Altre cosa és com l’apliques. La clau està en combinar innovació i productivitat. Has de dividir el que fas pel que tens. Com puc ser innovador gestionant millor els recursos que tinc i generant més valor pel client?.
Em posa un exemple pràctic?
El de l’I-phone. D’una banda és extremadament eficient perquè tens moltes aplicacions, més càmera, telèfon, agenda, etc. Però de telèfons n’hi ha molts. I aquest té un valor percebut que fa que la gent pagui més. La innovació és eficiència (ha de funcionar molt bé) però també és diferència – aparença (valor afegit).
Per què creu que no s’innova més?
El gran enemic és el dia a dia, el ‘no tinc temps’. La innovació sempre passa en la perifèria. Per exemple, tu no pots canviar el sistema educatiu des de dintre. Però amb determinades eines que et permetin millorar en matemàtiques a través de videojocs, o que consultis la viquipèdia s’estan produint unes innovacions. Per què no fem més videoconferència a les empreses?
Jo també m’ho pregunto…
Perquè l’alternativa, agafar un avió i trobar-se presencialment mitja hora, encara és viable.
La investigadora Victòria Sànchez ens va explicar que aviat enviarem un avatar a una reunió de negocis
IBM ja ho fa per temes de cost. Però Cisco ha llançat la videoconferència immersiva, on dues o més persones se poden veure a través d’una pantalla amb dimensions reals.
Això ens canviarà la manera de treballar…
És el gran repte: canviar les formes de treball. Necessitem gent més intel·ligent que treballi més intel·ligentment. Com? Per objectius, on el coneixement serà el principal element a posar a la taula i no la estratègia de ‘pavo real’ de com vas vestit aquell dia. Hem de suprimir les reunions eternes i gens efectives. Tenim una crisi de talent i no estem formant a la gent de la manera adequada.
GOVERN
Crisi de talent, crisi econòmica… Ha parlat amb el president Zapatero per proposar-li alguna solució?
No. Ja no crec en les mesures públiques. Però la meva proposta és crear una mena de senat, que no fos polític, format per la gent més intel·ligent. Un consell de savis amb pragmatisme i objectivitat per prendre decisions.
Difícil elecció: ser pragmàtic, objectiu i, a sobre, savi
Ningú es creu ja a Rajoy ni a Zapatero. L’economia espanyola està molt polititzada i la política molt popularitzada. Som populistes, i això és lamentable. No es diu el que s’ha de dir sinó el que es vol sentir. Les coses no són fàcils i s’han de prendre mesures. No es una qüestió de reduir o no els sous, sinó que sense una cultura de l’esforç i amb tants cotxes de luxe circulant no anem enlloc. Aquesta riquesa ha sortit d’hipotecar el futur.
El consultor Pere Rosales ens va explicar que només les empreses que s’adaptin tecnològicament sortiran de la crisi. La innovació tecnològica pot crear treball?
La tecnologia perquè sí, no. Una combinació de tecnologia, com a palanca per aplicar-la de forma innovadora, que doni serveis o productes interessants pels mercats internacionals, sí. Jo em pregunto: volem millor tecnologia perquè els metros vagin més ràpids i els turistes triguin menys en recórrer la ciutat? O volem un bio-clúster a Catalunya capaç de fer tecnologies mèdiques que les comprin a tot el món?. Tenim una industria editorial potent, com pot ser que no tinguem un clúster de tecnologies educatives digitals? Perquè estan antiquats.
Com modernitzar-nos sense diners?
Però és que hi eren! I ens els hem polit, per crear diners a partir de l’especulació immobiliària. No sabem a on ens hem ficat.
Hem d’estar espantats?
Sí. La publicista Antonella Broglia sempre em diu que sóc pessimista. Potser ho sóc però des de l’emergència. Hi ha centenars d’empreses que tenen productes molt interessants i estratègies internacionals però ningú les escolta. Catalunya necessita un Consell de Competitivitat, un consell de savis. Agafar gent que no estigui a la política, que aporti els seus coneixements a la transformació del teixit industrial i que el govern ho apliqui. Però tenim uns polítics que són uns aficionats pel grau de professionalitat que requereix dirigir un país.
Hi ha consells de savis a altres països?
Als EUA tenen molta influència. A Irlanda i a Finlàndia també existeixen. Una cosa és el Pacte de Competitivitat que és molt polític i, una altra, un Consell de Competitivitat.
Parlant del talent, al seu llibre menciona el concepte “middleground” com una via per localitzar-lo. Ho pot explicar?
Metafòricament, la societat funciona com un arbre. A la copa hi ha les grans empreses establertes, tipus Ferrovial o Repsol, que generen oxigen, que és el PIB. Però per funcionar necessiten trobar nutrients al fons de la terra. Necessiten gent -les arrels de l’arbre- explorant coses noves en la foscor. Poden ser laboratoris d’universitats o petites empreses “start-up”. Les dues parts, l'”upperground” (empreses grans) i l'”underground” (laboratoris), són imprescindibles per a la societat. Però necessiten un tronc. Sense aquest no hi ha arbre. Actualment, la nostra societat no té tronc.
Això ens passa només a Espanya?
No, a Europa també. El dilema és com connectar les idees brillants amb la possibilitat de convertir-les en un producte o servei que entri al mercat internacional. Quants congressos veus amb gent amb corbata i informal barrejada?
Però fa dècades que tenim aquest dilema
Mira… El matemàtic Alfred Whitehead, a principis del segle passat, ja va dir: “La gent amb idees no té diners i els que tenen diners no tenen idees”. Però ja no ens podem permetre més aquesta situació. Als EUA ja hi ha iniciatives per combinar aquestes dues parts. EyeOs o Google són això. El risc és que aquestes empreses quan arriben a la copa de l’arbre s’oblidin que continuen necessitant les arrels, els laboratoris d’investigació i les “start-up”. A Microsoft li podria passar això. Mantenir el tronc que uneix les dues parts és bàsic.
FUTUR
Al seu llibre també diu: “El futur no serà simple”. Com l’albira?
Tot està relacionat amb tot. Peta un volcà a Islàndia i es col·lapsa Europa. No tenim una economia de la complexitat. El projecte que llanço la setmana vinent és el “co-Society“. La idea és estudiar amb un conjunt d’empreses nous mecanismes de col·laboració. La pròpia satisfacció no sempre és la millor inversió de futur.
Sempre volem destronar el nostre competidor del mercat.
El sistema econòmic actual està basat en el fet que buscant el meu propi benefici el mercat funciona. És la mà invisible d’Adam Smith. Però això ja no funciona perquè no hi ha recursos il·limitats a la natura. Buscant el bé comú, com protegir el medi ambient, s’aconsegueixen més beneficis. Ja no pots pensar que estàs sol. Però això ve del concepte tradicional d’empresa que hem après. Jo proposo explicar-lo als nens, a les escoles.
I com ho explicaria?
Una empresa és un projecte, una il·lusió, unes ganes de fer coses.
Però també has de fer diners…
Evidentment. Però la visió que tenen els nens de l’empresa és monetarista i mercantilista. El papa o la mama treballen en una empresa per guanyar diners i pagar el que ells volen. I aquest és el problema. Els nens han d’aprendre a desenvolupar projectes. I això pot ser des de fer una casa de fusta fins a planificar un viatge de curs. El guru del “management”, Charles Handy, va dir fa anys que “una empresa és per aconseguir un objectiu i, com a resultat, aconsegueixes diners”. Tu creus que l’Steve Jobs quan llança l’Ipad ho fa només per fer diners?
Doncs… sí.
També. Però en els moments en què vivim, si no fas les coses amb il·lusió i per canviar el món, no tens rendiment econòmic. En un mercat informàtic tan competitiu com el d’ara, o fas un producte imaginatiu, diferent i potent o no vens res.
Mirant cap a Google, YouTube, Twitter, Facebook, etc., la fórmula de l’èxit podria ser joventut, frescor, il·lusió?
Clar, és una combinació de “will” i “mind” (voluntat i ment). Creus que els dos joves de Google es van posar a pensar com fer una fortuna? No. Però això no funciona si al darrere no hi ha un director general que tingui una visió pragmàtica i que ho converteixi en un negoci.
Em fa pensar de nou en el cas dels joves catalans d’EyeOs.
Exacte. És com el Ferran Adrià. Si al costat no hagués tingut algú pensant en el seu negoci encara faria truites. Estem en un moment de canvi. Ara fem servir els martells i claus angleses del segle XVII i XVIII, que són els Twitters, Facebooks i YouTubes d’avui. En un determinat moment van aparèixer els motor de vapor, l’elèctric i el de gasolina com a conseqüència de l’ús d’aquelles eines i tècniques.
Què sorgirà de l’ús de les xarxes socials en els propers vint anys?
Ningú ho pot dir. Però anem cap a un món on tot està connectat amb tot, i es persegueix una major eficiència i productivitat per resoldre problemes molt complexos. Necessitem gent amb talent que apliqui aquestes eines de manera intel·ligent. Hi ha moltes coses a inventar.
Com per exemple?
Semàfors que estan en vermell quan no vénen cotxes. Per què no es posen en verd si hi ha gent esperant? Busco pàrquing al carrer i dono mil voltes. No es pot inventar alguna cosa per al cotxe que em detecti les places lliures al meu barri? Com pot ser que hi hagi gent que vulgui aprendre coses i amb la tecnologia que tenim no sigui possible?. Com pot ser que perdem entre un 20 o un 25% de l’aigua a les ciutats quan és un be tan preat? Com pot ser que encara depenguem del petroli per moure els nostres vehicles?
Com funcionarem en el futur?
En 50 anys, si no hi ha un gran conflicte mundial, hem d’aconseguir uns nivells d’eficiència des de la tecnologia enormes. L’energia, l’aigua i els aliments són els grans tres reptes del futur. I la quantitat d’intel·ligència que es requerirà serà brutal. Caldrà una transformació col·laborativa a gran escala.