Enric I. Canela
Llegia una notícia curiosa. Fernando López Segura, del departament de Lípids de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova, en el seminari de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) sobre “Oli d’oliva. Història i vida” ha dit que l‘oli d’oliva verge ha arribat tard a la investigació i, sobretot, a la difusió massiva de les seves propietats i beneficis, i per això encara se’l relaciona amb altres greixos d’efectes perniciosos, com les d’origen animal o saturats.
Ha dit que ja fa temps que es va demostrar que els àcids grassos Omega 3 són beneficiosos, però l’oli d’oliva encara ha de recórrer aquest camí. I ara el gran argument: L’oli d’oliva es produeix a Espanya, i dins d’Espanya a Andalusia, principalment a Jaén, i no a Suècia o a Noruega, on es produeix el salmó, i clarament aquesta és la diferència que fa que tinguem aquest retard en la recerca.
Que ningú interpreti que hi ha una conspiració judeo-maçònica contra el producte espanyol. Simple incompetència. Efectivament, hi ha països on actuen intel·ligentment i altres que no. Una empresa es gasta milers d’euros i és incapaç de gastar-se una centèsima part en la recerca per fer l es proves clíniques necessàries. És freqüent en el camp de l’alimentació.
Per altra banda, si jo tingués responsabilitats en el finançament d ela recerca pública ja fa temps que estaria l’estudi endegat.
Les persones que ens dediquem a la ciència tenim una irrefrenable tendència a la supèrbia. L’Oli d’oliva es bo, punt. Es bo gastronòmicament, ens agrada als mediterranis; no es tan bo per els nòrdics, per ells te un gust massa marcat.
I la recerca?. Doncs malament , en general, però pel que fa a l’oli d’oliva segurament irrellevant. Ja sabem que te menys saturats i per tant es menys “dolent” que d’altres.
Si hem d’esser autèntics, els aliments son per alimentar-se o per disfrutar (això que ara en diuen gaudir) però no necessàriament per fer salut.