Enric I. Canela
Ahir La Vanguardia publicava un reportatge (i 2) sobre el primer any de l’aplicació dels plans d’estudi adaptats al no sistema, el que deriva de l’anomenat procés de Bolonya (poeu llegir el bon article que sobre el tema ha escrit Júlia Rosell).
De moment pocs plans d’estudi han acabat dos cursos, molts el primer. Les conclusions, al meu parer, poden ser diverses, però el que no es pot negar és que s’ha iniciat tot sense cap mena de previsió econòmica. Com sempre, el govern espanyol ha legislat, ha complicat la vida a tothom i ho ha fet sense cap anàlisi i planificació econòmics ben fet.
Dos problemes d’aplicació, manca de beques i manca de professorat en moltes àrees. L’anàlisi del model de professorat era essencial, no es podia plantejar ni amb “sobren professors” ni amb “hem de contractar professorat” pensant en més del mateix. Cal personal docent però potser de suport a determinades activitats. Potser si el que es volia fer era copiar el model britànic (que és una bona idea) calia veure que allà hi ha flexibilitat, cosa que a l’Estat espanyol es desconeguda, i que els models docents són ben diferents.
Em penso que ara no som a temps de solucionar tot això. Les coses milloraran, segur, perquè alguna cosa si s’ha flexibilitzat, els plans d’estudi, i alguns han millorat i molt. Mètodes docents? Cada professor farà el que podrà i voldrà. Calia fer el canvi, era necessari, però també fer les coses bé.
Res, que la universitat catalana està atrapada en un sistema espanyol que és incapaç d’adaptar-se a les noves realitats.
Fa anys esperàvem que la universitat podria millorar, vivíem amb esperança. Ara a les universitats es viu una situació de desencís. Hi ha una sensació de: això no hi ha qui ho arregli.
La veritat és que tinc poques ganes de parlar del tema, procuro fer-ho el millor que sé i prou. No m’agrada lluitar quan veig la batalla perduda. Mentre estiguem a Espanya no hi ha res a fer, conseqüentment la batalla és una altra.
Enric,
quant de temps!
L’article és de La Vanguardia.
Sobre el tema aplicació: hi ha manques de professorat ridiculament doloroses per a l’alumnat.
Et puc parlar de professors i professores barallats amb els seus propis departaments o massa recolçats que es permeten el luxe d’actuar com els plau com els plau.
Potser per sort o per desgràcia, amb l’EEES se n’adonen que han de cenyir-se a unes directrius, i té les seves coses bones o dolentes, però en general ja és hora que una mica n’aprenguin a pensar en la resta en ves de tòpics de la universitat dels 70.
Espero que tot vagi bé.
Júlia
PD: Sóc breu i concisa que haig d’anar a un exàmen i estava en el meu “break” de cinc minuts.