Enric I. Canela
Llegia a El País de dilluns que les tesis doctorals hauran de fer-se en tres anys, entenc que un cop finalitzat el màster. Així d’entrada em sembla totalment absurda la limitació. Em sembla correcte fixar un límit però no de tres anys. Cal recordar que les beques per fer la tesis doctorals són de quatre anys. És poc realista (consti que jo la vaig fer en tres) pensar que a una tesi se li poden fixar terminis. Altra cosa és que dui més, per exemple, de cinc. La recerca no és una cosa exacta. De totes formes es preveu la prorroga fins a cinc anys. Serà una manera d’augmentar la burocràcia. Ganes de fer perdre el temps al personal. Aquest Estat és el de les normatives amb excepcions que s’utilitzen habitualment. Ridícul.
Per altra banda, també parla de les Escoles Doctorals. Enlloc de ser una possibilitat les converteixen en una obligació. Literalment una estupidesa. Cada universitat que s’organitzi com vulgui. Coincideixo amb UGT que diu que no està gens clar que això serveixi per millorar res i si per incrementar despeses. Més personal, més infraestructures, etc. I si són virtuals, sense parets, l’estupidesa serà més gran.
Crec que seria més efectiu fer una avaluació a posteriori, és a dir un cop fetes les tesis doctorals, dels resultats, de grups i departaments. Sempre avaluacions a priori, normes, estructures, complicacions, etc. Quines ganes de perdre el temps.
Tot això al final ho pagarem. Ningú es preocupa per la qualitat de les tesi, nomes per la durada. Al final, si les tesis tenen una mala qualitat, doncs ningú podrà competir per obtenir un postdoc (per obtenir una Marie Curie, on es competeix amb gent d’arreu!).L’administració esta massa fixada en els terminis i no en la qualitat de la tesi que es treu del diners invertits…
Enric, no és veritat que ningú no es preocupi per la qualitat de les tesis. Els grups de recerca de veritat sí que se’n preocupen, perquè els va la reputació, el futur i moltes coses més. Pots estar segur al nostre grup vetllen per la qualitat de les tesis i vetllen perquè els nous doctors puguin tenir les màximes possibilitats d’obtenir postdoc. És com un compromís social, és la nostra obligació.
Miquel,
Si clar. Els grups ens ocupem. Nosaltres també. Em referia fora dels directament implicats. El compromís social hauria d’anar més enllà de nosaltres mateixos. Les institucions només fan que normes inútils, créixer la burocràcia sense que aporti valor afegit.
Miquel, si clar els grups i sobretot els propis doctorands ;-). El problema es que si ho limites a 3 anys, doncs pot donar lloc a tesi que quedin a mig fer.
Ara, crec que els grups també han de tenir més responsabilitat. Ara mateix a la UPC la mitjana per acabar una tesi es de més de 5 anys (i no crec que tota la culpa sigui del doctorands que siguin lents!)…
Salut
A veure, 2 coses diferents:
3 anys per fer una tesi, un cop s’hagi fet els 60 crèdits de màster (pla bolonya), no és pas tan poc, si es comença a treballar just després del grau… o abans d’acabar. Altrament, si es pot allargar a 5, no és pas dolent.
Però la qüestió és el finançament! Per fer una tesi és bo que s’estigui finançat a temps complet. Hi haurà beques de 4-5 anys? Segurament que no, ja veiem per on van els tiros ara mateix.
Jo crec que el problema no és a ciències/tècnica… és a social si humanitats. Hi ha dades clares sobre la llarga durada d’una tesi en hum/cs… perquè és una cosa diferents del que vol dir una tesi a c/tèc… on el doctorand s’incorpora a un equip. A hum/cs treballa molt més sol, és una altra cosa (avui).
En tot cas, jo puc parlar del que intentem fer al nostre grup i del que ens sembla que caldria fer.
El problema de fet és molt més de fons! És difícil fer una bona tesi si el grup d’acollida no és bo. I paro perquè la cosa es complica.
Miquel,
Pensem igual. Beques de tres anys. Aleshores la tesi només per als rics. Molt mal pensat tot això.
I si, la qualitat depèn del grup. Això si que s’hauria d’avaluar de debò.