Enric I. Canela
Llegia una carta a El País de Leonardo Fernández, professor Titular d’Universitat de Madrid. Diu
Sóc professor titular d’Universitat. Amb les retallades salarials a empleats públics, cobrament entre un 7% i un 8% menys des de juny (he preferit no fer el compte exacta per salut mental). La meva paga extra de Nadal es veurà reduïda gairebé a la meitat. I encara em queden 10 anys d’hipoteca, amb un Euribor tímidament remuntant. A partir del 2 de setembre, les meves obligacions docents s’incrementaran amb els plans d’estudis de Bolonya: més atenció a l’alumne, avaluació continuada. I, alhora, la meva tasca serà avaluada amb tot major rigor pel control de la qualitat docent que aquests canvis comporten.
Per si això no n’hi hagués prou, la imatge que té la societat del meu treball és bastant negativa. Estic fart de que em diguin al juny si ja estic de vacances o que viu molt bé sense fer classe de juny a octubre. No obstant això, no em deprimeixo. Ni vaig al metge de capçalera que em ferma una baixa. Serà que no tinc la pell tan fina ni la consciència social d’un controlador aeri.
Crec que som molts els que pensem igual, més feina i menys salari gràcies a les virtuts d’un govern que està incapacitat per gestionar ni que sigui una xurreria.
Estic força d’acord amb els comentaris.
De tota manera, a mi el que m’indigna més de tot plegat no és la retallada en el sou (se suposa que hem de contribuir tots a resoldre els problemes generats per la crisi i puc arribar a compartir l’argument si realment s’apliqués a tothom), el que no entenc és que la retallada s’apliqui tambe als sexenis. No se suposa que són un complement per premiar la productivitat? Perquè he de tenir una retallada més elevada al meu sou que algú que tingui una productivitat més baixa? Si hem de sortir de la crisi castigant més als que més treballen em sembla que no anem bé. Podria arribar a entendre que per estalviar decidisin uns criteris més estrictes per concedir el sexenis i donar-ne menys, pero mai retallar el que se suposa que és un premi a la feina ben feta! Així va el pais.