Enric I. Canela
Els estudiants de Formació Professional que vulguin accedir a la universitat hauran de passar una prova de nivell similar a la selectivitat, segons va anunciar la directora general de Formació i Orientació Universitària del Ministeri d’Educació, Mercedes Chacón.
Els estudiants afectats volen que els universitats admetin més estudiants. El vicepresident de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, va considerar aquesta solució, però va demanar que l’Administració col·labori a resoldre el conflicte que s’ha generat aquest curs.
Ho veig molt complicat tot això. És qüestió de fer un pressupost de quan costa augmentar grups (contractar nou professorat, etc.) veure si es poden fer (disponibilitat d’aules o horaris alternatius a la nit, etc.) i veure qui ho paga. No voldran a des de l’Administració general de l’Estat que ho pagui Catalunya o la universitat.
Mai s’hauria d’haver liberalitzat l’accés a la universitat des de la FP. La formació professional té unes finalitats concretes, i no són les de facilitar l’accés a la universitat “per la via lenta” gràcies a diversos pegats. Antigament, per poder fer un CFGS havies de tenir acabat el batxillerat, però actualment pot arribar a passar que ni tenint el certificat d’ESO et puguis arribar a plantar a la universitat, amb els problemes que això comporta.
Entenc que la gent pot canviar amb els anys i agafar amb ganes allò que de jove no va fer, i que per tant algun tipus d’accés sí que hauria d’existir, però hauria de ser l’excepció i no pas quelcom que es faci rutinàriament o per sistema.
David,
ja saps que és un Estat amb unes característiques concretes: igualitarisme.
Dit això jo si el d’FP està preparat que passi una prova i hi accedeixi.
Això si, les PAU s’han de canviar perquè no mesuren coneixement només ordenen a la gent.
L’accès a la Universitat des de la FP és un guany per a la Universitat, ja que per a molts estudis la preparació d’un titulat en CFGS és superior a la d’un estudiant de Batxillerat.
En primer lloc en la majoria dels casos els estudiants de CFGS ja han superat el batxillerat, i després han seguit un determinat itinerari formatiu que en alguns aspectes pot ser d’un nivell més elevat que el de la pròpia Universitat. Penso, per exemple, ens els estudiants de CFGS d’Administració i Finances que fan el Grau d’Empresarials.
En segon lloc aquests estudiants disposen, en tots els casos, d’una experiència en el món laboral derivada de les pràctiques seguides en el CFGS o, en moltes ocasions, de la seva activitat laboral aconseguida gràcies al títol de FP.
En tercer lloc, el grau de maduresa i motivació de molts d’aquests estudiants és superior al dels procedents de Batxillerat.
En realitat, per a determinades carreres, sobretot aquelles més vinculades a l’entorn empresarial industrial o de serveis -Empresarials, determinades enginyeríes…- , cursar un CFGS hauria de ser un requisit per a l’entrada a la Universitat.
Josep Andreu,
Jo el que crec que ha de demanar la universitat és coneixement adequat. Sabent com van moltes escoles privades respecte a les notes no és admissible que no es controli.
Ha d’haver una prova específica exhaustiva de coneixement general (eines comunes) i una altra exhaustiva específica. No importa la història prèvia. Si es fa bé no hi ha risc per als estudiants. Això si exhaustiva. Això vol dir cara en professorat corrector i més esforç per als estudiants.
Tota la resta és una comèdia per ordenar els estudiants (PAU) i per satisfer demandes electorals.
Jo estic a favor que els FP qualificats entrin.
Hola,
No podem demanar cursar un CFGS com a requisit per entrar en la universitat sense carregar-nos l’EEES (els CFGS també són ensenyament superior, no ho oblidem). Potser sí que caldria donar als CFGS el reconeixement i valor que haurien de tenir, especialment per als empleadors, i que els titulats tinguin l’espai dins del món laboral que es mereixen. Crec que massa cops fan uns estudis universitaris “per tenir-los” (lloable que es vulguin formar millor, i si estan en millors condicions que altres tenen tot el dret a passar-los pel davant), però si ho fan per acabar tenint una feina que només amb el que han après als CFGS podrien tenir, i això passa amb un volum significatiu dels que ho fan, potser és que hi ha alguna cosa al sistema que no acaba de funcionar.
Potser les meves sensacions són errònies, però crec que és quelcom similar al que passa amb els doctorats. Avui dia, el percentatge de doctorands del país que es pensen que tenen la capacitat (i el dret!) d’esdevenir professors d’universitat / investigadors permanents del sistema públic només pel fet de satisfer certs requisits és altíssim, i per això n’hi ha massa que intenten fer una carrera acadèmica. El problema real és que en molts àmbits del coneixement no hi ha un espai laboral per a ells en el sector privat, com sí passa en països com França, Regne Unit, Alemanya, USA, etc. Un doctorat, per sí sol, en aquest país continua sense valer per a res (i no ho dic jo, els resultats del darrer estudi d’empleabilitat dels doctors recents de l’AQU anava per aquí).
Així com a Alemanya molta gent que es doctora se’n va a la indústria a guanyar el que aquí no guanya un professor titular d’universitat, els que fan formació professional en àmbits industrials troben feina tan ràpidament que ni es plantegen intentar anar a la universitat.
José maria,
El problema és que la cultura sobre ocupació i formació no és bona. El sistema ha estat massa anys podrit i ara ens trobem amb aquests problemes.
El doctorat no té pràcticament reconeixement. De totes formes la FP cada vegda es valora més i més els CFGS, que són ES. penso que en aquest darrer cas es qüestió de pocs anys. Tot és massa nou.