Enric I. Canela
L’altre dia vaig publicar La no retallada del sou d’algun personal dedicat a la recerca pública. Deia aleshores que hauria de llegir més per valorar la mesura tot i que en principi la veia amb simpatia.
Amb tot no puc més que com a professor d’universitat lamentar la poca atenció que la Generalitat presta a la recerca que fem i considerar que caldria, per part de la Generalitat, una consideració més ajustada a la realitat.
Al meu parer, una de les raons per les que la UB ha baixat llocs en el rànquing de Xangai 2010 (veure El rànquing de Xangai 2010) es deu al mal encaix de centres de recerca i universitats. El sistema català no afavoreix que les universitats públiques puguin excel·lir. La situació de les nostres universitats en el conjunt europeu no s’adiu amb el que ens correspondria quant a altres paràmetres socioeconòmics. Dubto que aquesta anàlisi l’hagi fer correctament la Generalitat.
Els rectors de les universitats públiques catalanes, després d’aquesta mesura, van publicar la carta que reprodueixo al final. Aquesta carta jo no la coneixia i me l’ha fet arribar el company i amic Jordi Barbé de la UAB.
Honorable Sr. Josep Huguet i Biosca
Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
Generalitat de Catalunya
Benvolgut Conseller,
En nom del conjunt de rectors i rectores que formen part de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), voldria fer-te arribar la nostra preocupació en relació a l’aplicació del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit en el conjunt dels centres de recerca del Programa CERCA i de la Fundació ICREA, i de la difusió de la mateixa i el ressò que se n’han fet alguns mitjans.
Primerament, volem expressar-te el nostre total acord en la necessitat de continuar impulsant l’acció pública per enfortir les capacitats científiques i d’innovació al nostre país. Sense cap mena de dubte, invertir en ciència, en tecnologia i en innovació ha de ser avui dia, més que mai i donada la situació de crisi present, una prioritat política de primer ordre. En aquest àmbit les universitats hem estat fermes aliades de les accions empreses des de la Generalitat de Catalunya als darrers anys. Com bé saps, prop del 70% de la producció científica de Catalunya es duu a terme per part dels investigadors, grups i instituts de recerca de les universitats públiques, amb un esforç per part de moltes persones i de molts col·lectius que, amb poques facilitats i recursos, han ajudat a situar la recerca produïda a Catalunya en un lloc destacat en el context europeu i internacional, amb un creixement espectacular als darrers trenta anys i fruit (volem remarcar-ho de nou) d’esforços personals molt destacables i amb uns mitjans força precaris. Nogensmenys, les universitats disposen a dia d’avui de més de 750 grups de recerca consolidats reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, la pràctica totalitat dels nous centres de recerca de Catalunya (CERCA) han nascut al redós i a partir de l’expertesa de professors i investigadors provinents de les universitats públiques catalanes i els seus grups de recerca.
Malgrat tot, ens preocupa l’aplicació d’algunes iniciatives i ens preocupa alhora el capteniment en alguns missatges que porten a equívocs en l’opinió pública i en els mitjans de comunicació. Concretament, en l’aplicació del Decret Llei 3/2010 de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit en els centres de recerca CERCA i la Fundació ICREA, s’esmenta la preocupació pels efectes que aquesta mesura pogués tenir sobre el sistema català de recerca i sobre la recerca d’excel·lència a Catalunya, suggerint un paral·lelisme entre aquesta i els centres CERCA sense cap esment a la tasca científica duta a terme a les universitats i que també requereix un capteniment per la seva importància estratègica al nostre país. Entenem, en aquest sentit, que mesures de tanta importància com l’esmentada aplicació del Decret Llei 3/2010 per part dels departaments d’Innovació, Universitats i Empresa i d’Economia i Finances als investigadors i personal de suport a la recerca hauria d’haver estat compartida, al nostre parer, amb les universitats com a institució capdavantera de la recerca al nostre país.
Més enllà de la legislació aplicable al personal funcionari i permanent de les universitats públiques catalanes, volem posar de manifest la tasca més que destacada d’un seguit de col·lectius d’investigadors i de tècnics de suport a la recerca que, a l’igual que als centres de recerca, desenvolupen una feina molt destacada al servei del progrés de la ciència a Catalunya, i pels quals considerem que cal desplegar instruments i mesures que reconeguin el seu desenvolupament professional, dignifiquin la seva professió al si de les universitats i posin socialment en relleu la seva tasca pel progrés cap a una societat i una economia intensives en coneixement. Específicament, creiem que fora necessari trobar una solució per a no rebaixar el sou als becaris de recerca de tot tipus i condició. És per tot això que reclamem de la Generalitat de Catalunya una atenció preferent i una inversió pública creixent per aquests investigadors i grups de recerca de les universitats, que són sens dubte la massa crítica fonamental que sustenta el sistema de ciència, tecnologia i innovació del nostre país. Malauradament, en els darrers anys la manca de concreció i execució del pla de millora del finançament de les universitats públiques (2007-2010) aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 2006 no ha permès ajudar a consolidar aquest teixit científic que és clau pel progrés del nostre país.
Per tot això, volem sol·licitar-te celebrar una reunió per poder valorar amb detall tots els aspectes que hem descrit i mirar de trobar vies de col·laboració i instruments per al foment de la recerca científica al si de les universitats públiques catalanes pel bé del progrés de Catalunya.
Agraint per endavant la teva atenció, aprofito l’avinentesa per a saludar-te ben cordialment.
Imma Tubella i Casadevall
Presidenta
Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)
Barcelona, 26 de juliol de 2010.
El que dèiem…
D’altra banda… becaris de recerca o investigadors en formació? [I els falsos professors associats també estaven ‘contents’.] Bona part del problema entenc que dependrà del que diguin els tribunals sobre la legalitat de canviar amb un RD els acords establerts dins de convenis col·lectius (em sembla que els sindicats ja van obrir un procés per a això), però això anirà per llarg…
José Maria,
Si, suposo que no és legal el canvi.