Enric I. Canela
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va dir dilluns que el decret llei que obligarà els professors universitaris que vulguin plaça fixa a Catalunya a acreditar el nivell de català és una mesura d’equilibri, i ho ha argumentat assegurant que la major part de professors és competent lingüísticament en espanyol, però no és així en català. Té tota la raó el conseller.
Huguet va explicar que el decret, que es podria aprovar en el primer consell de govern posterior a les vacances d’aquest dimarts 31 d’agost, afectarà els professors que vulguin plaça fixa a les universitats catalanes o als que vulguin canviar de lloc de feina, però no als que ja hi són o als que vinguin temporalment.
La cosa estava prou clara. Per ser professor fix a una universitat catalana caldrà acreditar el català.
Tanmateix, resulta que el conseller fa una sèrie de matisos i excepcions: No hi haurà retroactivitat, és a dir, els professors que actualment ja treballen no estaran sotmesos a aquesta obligació. Tampoc hi estaran els professors visitants, els honoraris ni els càrrecs emèrits i en alguns casos es donarà un temps d’adaptació.
Tot molt suau i similar al que es fa en altres universitats del món. A més ahir surt el portaveu del dia del Govern català, el conseller Francesc Baltasar i diu que el decret llei que prepara el govern que fa referència al català a les universitats no obligarà als professors universitaris a tenir el nivell C o un altre equivalent.
Naturalment no podia faltar un català cosmopolita que enriquís el debat. Xavier Sala i Martín ens diu que deixarà la UPF si ha d’examinar-se de català. Ho lliga amb una sèrie d’argumentacions molt interessants com que el que importa és que se sàpiga la matèria que s’imparteix. Molt bé, aplaudiments. Segur que a la seva universitat de Columbia, si els arriba un professor que domina la matèria però que només parla espanyol el posen a donar classes de primer curs de carrera. Lògic.
A vegades miro Nature Jobs a veure com va la cosa de la feina. Poso l’exemple d’una plaça de professor a Noruega: Professor or Associate Professor of Mineralogy : Oslo, Norway. The successful candidate must have the basic pedagogical training demanded by the University or be prepared to acquire this within two years after appointment (see Rules for pedagogical training obtainable on request from the Personal Consultant). It is also expected that for a non- national the ability to speak and write Norwegian will be attained within three years after appointment.
Mira quines coses tenen aquella gent, volen que per donar classes a Oslo aprengui noruec. És que són una colla de negats que només es miren el melic.
Naturalment comencen a dir-se estupideses sobre el tema barrejant llengua i talent, ja sigui perquè sempre que es pot s’ha d’atacar al Govern o perquè són el carpetovetònics espanyols de sempre que nohi entenen res:
- El PSC defiende a Huguet pero recuerda que lo importante es el trilingüismo y retener el talento
- Duran ve “completamente innecesario” examinar de catalán a ciertos profesores
- Profesores universitarios cargan contra la exigencia del catalán
- La Generalitat quiere imponer el catalán a los catedráticos de Universidad
- CiU critica al Govern por el debate sobre el catalán en la universidad
- CiU acusa el tripartit de plantejar un debat ‘poc afortunat’ sobre el català a les universitats
Què tindrà a veure captar talent com demanar que les classes es facin en català. És veu que a Noruega tots s’han tornat imbècils per demanar el Noruec. És l’argumentació del “gran” Alejo Vidal-Quadras: UNIVERSIDAD CATALANA R.I.P. Francament fa pena tanta demagògia per atacar al català.
Trobarien estrany aquests fenòmens que per donar classes a la Hispalense de Sevilla es demani l’espanyol? El problema és el català, la persecució habitual, en aquest cas amb l’ajut del provincianisme de massa gent.
Clar que enmig de tanta imbecil·litat de gent que no trepitja gaire la universitat catalana, també surten comentaris intel·ligents:
- Xavier Villalba: Els professors universitaris i el nivell C de català
- Josep Romeu: Quan la deshonestedat força a la mentida
- Joan Gil: S’exigirà el nivell C de català als professors que vulguin una plaça estable
- Albert Cortes Monserrat: La llengua catalana sempre sota sospita
Normalment, quan ve un professor o investigador estranger, s’interessa pel català, tret que sigui de llengua espanyola (no tots per sort). Passa, però, que a vegades som tan simpàtics que els impedim que aprenguin parlant-los espanyol.
Cal d’una vegada que els catalans deixem de ser provincians i defensem la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre dret a ser un estat. Altrament deixarem d’existir, els llops els tenim a casa amb pell de xai.
Cal que el conseller Huguet es mantingui fer. Farà un servei al país. La ruïna de la nostra universitat no depèn d ela llengua sinó d’un sistema espanyol, avalat pel polítics catalans, que no ens fa competitius.
Jo amb aquest tema tinc una posició una mica ambivalent.
D’entrada penso que la reflexió del Sala-i-Martin cal contextualitzar-la. Ho troba malament perquè troba malament la dèria d’anar afegint acreditacions, certificats i regulacions vàries (el gulag que en diu ell). En bona part té raó. Ens passem el dia certificant-nos, acreditant-nos, etc, etc perquè a la pràctica tot continuï igual. I aquest govern ha estat un veritable especialista en tot això. La seva reflexió cal encabir-la més en un discurs liberal que una altra cosa, però s’ha agafat per on ha convingut.
Ara bé, jo tinc un dubte: si a un catedràtic d’universitat amb plaça fixa no se li exigeix el català, per què cal fer-ho amb un bidell o amb un auxiliar administratiu? Penso que en aquest rebuig també hi prima un fort component corporativista i m’atreviria a dir fins i tot un xic elitista.
Evidentment, Enric, estic completament d’acord amb tu i l’exigència del català a la universitat hauria de ser quelcom normal. En l’ensenyament i en la investigació.
Tanmateix conseller Huguet pot tenir molt bones intencions, sobretot electorals, però la sentència del TC del passat juliol diu:
“El deber de conocimiento del catalán, como el del castellano, es una presunción ex lege que no puede originar discriminación y que debe ceder cuando se trata de garantizar la efectividad de otros derechos. ”
Per tant, les reflexions sobre l’ús del català queden ajornades fins després que esdevinguem un Estat de ple dret i poguem legislar l’ús de la nostra llengua, en la ciència, al carrer, o a on sigui.
La resta, són bones intencions. O intencions electorals. Perquè l’Huguet no ho va proposar abans de la sentència del TC?
Totalment d’acord, Enric.
David: totalment en desacord. No hi pot haver cap mena de justificació per no acreditar el coneixement de la llengua del país on es va a ensenyar, a ningú se li ha de dispensar el coneixement del català: ni a un escombriaire ni a un catedràtic.
Gràcies per enllaçar-me, altre cop. I per defensar el país i la seva llengua; com no podia dubtar.
David,
Qualsevol professor ha de sabr expressar-se en la llengua del país. Altra cosa és que els professors visitants que vénen a fer màsters o els de fora de Catalunya no el parlin. Els que vénen de permanents han de saber-la en un termini prudencial.
El problema no són els de fora, són els d’aquí.
Montserrat,
Aquesta norma porta molts mesos discutint-se. Més que culpa de l’Huguet és culpa dels rectors. Amagant-se amb el “talent” diuen que no és bo posar-la.
Res de talent. Ningú no discutiria una transitorietat en la norma.
Bon dia i bona hora,
no cal espantar-se ja de res, són conservadors, en el sentit més absolut, i diu que volen retenir el talent. De debò? Poc és pas cert! Un talent que no aprèn serà una altra cosa, però de talent ben poc i de mala llet, massa i tot.
Necessitem professors capaços d’explicar matèries complexes i de parlar llengües senzilles com la catalana. De fet, tot l’alumnat que tenen aquests professors, si més no els que fan l’AIXÒ als IES, entenen i parlen dues llengües i alguna frase publicitària en anglès.
Si un senyor de Venesuela o Marroc no aprèn català, doncs que faci un curs i un altre any vindrà; sóc professor de català i amb mi n’aprenen, nenes i nens, si volen, en qüestió d’un curs o dos, fins i tot d’altres cultures no occidentals, religions, continents i famílies lingüístiques. Jo mateix en vaig aprendre, d’espanyol, sense cap voluntat, només escoltant i mirant la tele, sense context d’immersió, ni familiar ni social. I no sóc pas cap eminència. Cruyff, per exemple, beu d’altres fonts de la natura, amb l’esfera li anava bé, però en adaptació lingüística ben poca cosa pot fer el pobre home. No és un cas aïllat, hi ha emigrants dels anys ’50 i ’60 i ’70 i ’80 i ’90 i ’00 i ’10 que amb els seus límits emocionals i neuronals, doncs no volen i, doncs, no poden. Què hi farem?
Que s’ho facin mirar! Tampoc no cal que siguin en Pompeu Fabra, només que no enfosqueixin l’àudio amb una llengua que, sovint, tampoc és la seva materna, que a saber com parlava la seva mare. Ara, si no volen, els paguem la nòmina, ells no fan classe presencial i el talent que se’l confitin; el talent és la capacitat d’adaptació a les situacions noves.
Salut, República de Catalunya i a reveure.
Joel,
Cal que en això siguem molt ferms.
Joan,
Ja saps que sempre et segueixo. I si no defensem la llengua no defensem el país.
Josep,
tens raó. Tota. Si un vol viure en un país ha d’aprendre la seva llengua, però som nosaltres els que l’hem de valorar. El mal el tenim a casa.
Enric,
Gràcies per la teva opinió. Estigues ben tranquil, que ens mantindrem ferms. Ja ens coneixes, no?
Enric, en aquest teu últim comentari al Josep has tocat el que per a mi és el tema més calent i preocupant: que la majoria de catalans es posen a parlar en castellà quan en tenen un al davant ( i si fa cara de sudaca o estranger, també).
com creus que es podria solucinar?. A mi no se m’ha acudit gran cosa, a part d’esdevenir independets i amb una constitució on digui: el català és la ÚNICA llengua oficial de Catalunya. ( com en la constitució de l’Havana), cosa que no veig explicitada a rcat. D’aquesta situcaió n’obtindriem: tots els mitjans de comunicació, radio TV només en català; premsa idem; la docència, de la primària a l’universitat, idem, i a més a més jo no permetria que durant unes decades, no es pogués triar el castellà com a segona llengua, fins el castellà s’anés debilitant i apareguessin les primeres bosses de població que JA NO L’ENTENGUESSIN, tal com psassa en un país normal, que alguns entenen la llengua del país veí però d’altres no.
Amb tot em preguto (i et pregunto): n’hi hauria prou amb tot això per eliminar el mal vici de passar-se al castellà en les converses?
Trobo una injústicia que els que ja hi són no hagin de saber el català. Però la plaça ja la tenen, no? i El reciclatge? I pujar punts o mèrits?
Enric, el llibre editat per enciclopèdia catalana al 2002 “Aproximació a la neurociència” fet per profes de la UB de medicina ÉS INFUMABLE de malament com està redactat i ple de faltes!
A la universitat s’hauria d’obligar a TOTS els professors amb plaça i per descomptat els que en vulguin una, saber el català: comencem per dret, medicina, Art, història, etc., etc.
Meius,
Estic convençut que no afluixareu. Cal que aguanteu la pressió dels del PSC.
Molts records
Joel,
No s’eliminarà en aquesta generació. Si no tenim la capacitat de legislar en temes lingüístics (independència), no hi ha res a fer. Quan el català sigui la llengua oficial les coses podran canviar.
Noemí,
No he llegit el llibre a què fas referència, però t’haig de dir que molts escriptors no escriuen bé i que per això hi ha els correctors. Una editorial no es pot permetre treure un llibre ple de faltes.
Pel cap baix, més de la meitat del professorat català no ha estudiat en català i per tant som autodidàctes. En llengua som com estrangers (que portem molts anys) en la nostra terra, ens costarà mot escriure correctament. Per altra banda la gran majoria dels estudiants que passen per la meva classe no saben escriure correctament i alguns després seran professors. Potser que algú faci alguna cosa respecte al nivell d’escriptura i ortografia amb el que acaben el batxillerat.
Cal corregir al professorat universitari però no ferir-lo perquè, atès que no tenim la més mínima obligació de fer servir el català, alguns poden decidir no fer-ho.
Pensa que no hi ha ni la més mínima escletxa legal que permeti a la Generalitat o a la universitat obligar-nos a fer servir el català.
Els catedràtics o professors titulars depenem de les lleis de l’Administració General de l’Estat (som, a efectes pràctics, funsionaris de l’Estat) i la Generalitat pràcticament no té cap competència sobre nosaltres.
Trist però és així.
La Generalitat només pot legislar sobre el professorat contractat i el decret que volen treure amb prou feines afectarà al 5% del professorat.
Mentre estiguem a Espanya no hi ha absolutament res a fer en aquest tema.
Enric,
El decret afecta les places següents:
associats, lectors (al cap de 2 anys), però també catedràtics i l’accés a cossos docents d’àmbit estatal. En això el text és ambiciós, hem legislat sobre titulars perquè els informes dels experts ens ho han avalat. També la Comissió Jurídica Assessora ha fet un informe molt favorable.
Una abraçada, i fins aviat,
Gràcies Mèius,
Et crec però no veig clara l’aplicació. Faré un escrit sobre el tema