Enric I. Canela
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el Comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, han fet una roda de premsa en la que ha explicat una sèrie d’aspectes relatius a les universitats.
Ha dit que el finançament de les universitats públiques catalanes baixarà aquest curs per primera vegada en els últims vuit anys en 2,1 milions d’euros a causa del ajust econòmic aplicat a aquestes institucions, que passaran de rebre 907.300.000 l’any passat a 905,2 aquest exercici.
Dels 905.200.000 d’euros que es repartiran les universitats públiques, 42 milions estaran condicionats a objectius com l’eficiència, entre altres indicadors.
Huguet ha destacat que, malgrat la retallada, l’increment del finançament dels centres superiors catalans ha passat dels 530.200.000 que rebien l’any 2003 als 905,2 d’aquest any, cosa que ha suposat “pràcticament doblar la seva finançament en vuit anys “.
Si aquestes són les dades, recordo que com que el cost salarial ha disminuït aproximadament un 5%, aquesta retallada no afectarà de forma significativa a les universitats.
Segons les dades del departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la subvenció que dóna la Generalitat per cada crèdit matriculat ascendeix al 90,2% del total, de manera que l’aportació de l’estudiant és del 9,8%, un percentatge que ha baixat des del 14% del curs 2001-2002.
Ha dit el conseller que “Cada vegada l’estudiant paga menys pel que costa la universitat”,i ha assegurat que la matrícula universitària és “gratuïta ‘de facto'” a Catalunya, un aspecte que caldrà abordar en propers anys.
Personalment afirmo que no és cert perquè aquest cost que indica la Generalitat no és el del crèdit matriculat. Això seria si tota la despesa de la universitat es destinés a docència. Una part molt important es destina a recerca. Un professor universitari pot destinar pràcticament la meitat del seu temps a la recerca (o sigui la meitat del seu sou). Per altra banda molts serveis exclusius de recerca es paguen amb aquest diners.
Aquest error d’informació, sobre el que he insistit reiteradament, s’hauria de corregir. Això no invalida el fet que caldria revisar el sistema de preus públics. Cal dir, però, que això no es pot fer sense modificar substancialment el sistema de beques.
Recordem que els universitaris catalans només reben el 9% de les beques tot i ser el 16% dels estudiants de l’Estat espanyol. El problema no és només això. El Tribunal Constitucional ja va dir que les competències sobre beques són de la Generalitat, però el govern espanyol no les transfereix. En aquest cas el govern espanyol, que tant defensa el Tribunal Constitucional, no acata la sentència.
Per altra banda, també han dit que més de 230.000 persones estudiaran aquest curs en les dotze universitats catalanes – vuit públiques i quatre privades -, que compten per primera vegada amb els seus estudis adaptats a l’espai europeu d’educació superior, més conegut com Bolonya.
En total, s’ofereixen 456 estudis de grau adaptats a l’espai europeu d’educació superior, una xifra que suposa un increment de 120 graus respecte a l’any passat, i que culmina l’etapa de transició cap a la nova metodologia d’estudis.
Aquest serà el primer curs universitari en el qual tots els estudiants que accedeixen per primera vegada a la universitat catalana es titularan amb els plans d’estudis adaptats a l’estructura de l’espai europeu, que fa uns dos anys va provocar a Catalunya una forta polèmica i disturbis, amb tancaments en els centres, per part d’estudiants i també professors.
Pel que fa al Pla d’Inversions Universitàries 2007-2013, que va ser modificat el passat 3 d’agost, es constata que el centre que rebrà una major inversió serà la UPC, amb 20,5 milions d’euros, seguida de la UAB (19,2) i la UB (12,2).
No entenc aquesta distribució. Es veu que la UB ho té tot ben adaptat.
Huguet ha advocat per aconseguir un pacte per l’educació superior a nivell de Catalunya i també d’Espanya, “un objectiu de la pròxima legislatura”, per al que serà necessari, segons ell, modificar les estructures universitàries existents.
En aquest aspecte, ha afirmat que “el coll d’ampolla és l’estructura universitària, que està absolutament antiquada”, de manera que ha advocat per negociar un millor govern de les universitats.
Totalment d’acord amb el desig de conseller, però caldrà primer aconseguir la independència perquè en el marc espanyol això és impossible.
Han dit que el departament té entre els seus principals línies polítiques en l’àmbit universitari l’elaboració d’un mapa d’estudis de grau adaptats a l’espai europeu d’educació superior i una revisió “a fons” dels màster.
Es tracta de “donar resposta a les demandes dels estudiants i els professors i també destacar un nombre reduït de màster amb fort potencial internacionalitzat i capacitat d’atreure talent d’estudiants d’altres països”.
La Generalitat ha facilitat el resum de les dades a l’enllaç. Les dades del Sistema Universitari Català les podeu trobar en aquest Power Point.