Enric I. Canela
Avui llegia un reportatge del diari Público sobre el esperat decret de l’ús del català a la universitat (El nivell d’anglès a la universitat preocupa més que el de català i El decret lingüístic baixa de to en entrar a les universitats).
Una de les coses que diu, referint-se a opinions universitàries, és que el coneixement de l’anglès amoïna més que el del català.
A veure si ens entenem. La universitat ha de disposar de professorat competent en cadascuna de les seves matèries i fer que els estudiants, quan es graduen, sàpiguen el contingut de curs.
El Govern ha de garantir, través del sistema educatiu, que els joves dominin l’anglès. Lògicament actualment és desitjable que l’anglès, lingua franca en un món globalitzat i imprescindible per a la comunicació científica estigui present a les universitats i també a la docència, especialment de tercer cicle.
El català és la llengua del país i és obligat que el professorat permanent la conegui suficientment per poder exercir. Aquí no s’està discutint si l’anglès o el català. S’està discutint si l’espanyol és suficient. El problema no són els estrangers, són molts catalans o castellanoparlants empadronats a Catalunya que no els dóna la reial gana d’aprendre el català.
Contraposar l’anglès al català és una imbecil·litat. Algú s’imagina aquest debat a Andalusia? Algú s’imagina una discussió bizantina sobre si els professors permanents han de saber espanyol?
El problema és que els socialistes estan de rebaixes i incompleixen amb ERC. Som a Catalunya, no? Una cosa és ser terra d’acollida i l’altra ser estúpids.
Tot aquest tema del català a la universitat ja cansa. Són els de sempre que no tenen les més mínimes ganes ni l’educació d¡aprendre el català mínim per poder atendre els alumnes del pais en la seva llengua.
Els arguments que s’han anat donant en contra del català són la majoria falsos. Si tan dolent és per a les universitats catalanes que aqui parlem català perque no ho es per les sueques que parlin suec ?
Perquè les úniques universitats que queden mitjanament bé en els rànquings internacionals són les catalanes? No resultava que tots els professors estrella extrangers no volen venir a Catalunya pel tema del català? (Per cert, hi han universitats molt per sobre en el rànquing com la Universitat Hebrea de Jerusalem, que tal i com el seu nom indica, obliga a tots els professors a fer les classes en hebreu i als alumnes a presentar treballs i tesis en aquesta llengua).
El que més em fa riure son els arguments com els que donava en F. Carreres a la Vanguardia aquest estiu dient que si obligavem a saber català només tindriem mediocritats de professors i que és convenient obrir-nos al món. Doncs be, podriem començar amb la seva especialitat, el dret constitucional. M’agradaria saber quants professors de fora d’aquesta matèria han entrat a les universitats espanyoles en els darrers anys (i tenint en compte com està el tribunal constitucional i els insignes constitucionalistes d’aquest pais potser convindria fitxar algun professor de dret constitucional d’altres llocs com ara el Canada perque els hi expliquin com es pot fer una constitucio on els pobles tinguin dret a fer un referendum d’autodeterminacio si aixó és el que volen.)
Resumint, que tota aquesta gent que es queixa del català a la universitat o de l’implantació del plan de Bolonya o de qualsevol altre innovació no tenen la més mínima rao de ser. L’únic que fan és defendre la seva incompatència (o incapacitat d’aprendre una altra llengua en el cas del català) vestint el debat amb arguments cosmopolites i deixant-nos a la resta com si fossim uns incults i ineptes que no sabem el que diem. Entenc que en un pais on les universitats hagin produit premis nobel a dojo es plantegi el dubte de si val la pena canviar, però és evident que amb el que tenim a Espanya qualsevol canvi serà per millorar ja que pitjor no podiem estar.
Pere,
Tens raó. Jo també n’estic fart. Sembla que ja s’acaba. Ara veurem com s’aplica el decret. No hi tinc confiança en les universitats.