L’anticompetitivitat es diu Espanya

Enric I. Canela

La setmana passada es va alliberar The Global Competitiveness Report 2010-2011. informe que anualment elabora el World Economic Forum.

La dada més significativa per als que vivim a l’Estat espanyol és una nova pèrdua en el rànquing mundial de competitivitat. L’any 2008 el lloc era el 29è, l’any 2009 el 33è i ara, al 2010, el 42è.

Una anàlisi de les dades posa de manifest quins són els punts més febles. Cal primer considerar que l’Estat espanyol està en el grup dels països “regits per la innovació”. Són aquells països en els que el PIB per càpita en dòlars americans és superior a 17.000. Aquests països són : Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Xipre, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hong-Kong, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, La República de Corea, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Nova Zelanda, Noruega, Espanya, Portugal, Singapur, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Els Emirats Àrabs Units, Regne Unit i Estats Units.

Entre aquests, Espanya està en els darrers llocs. Només estan pitjor Eslovènia (45è), Portugal (46è), Itàlia (48è) i Grècia (83è).

L’Índex es construeix amb diferents indicadors:

1.- Bàsics (lloc 38è) que es forma a partir de:

Institucions (53è)

Infraestructures (lloc 14è)

Entorn macroeconòmic (lloc 66è)

Salut i Educació primària (lloc 49è)

2.- Potenciadors de l’economia (lloc 32è) que es forma a partir de:

Educació superior i formació (lloc 31è)

Eficiència dels mercats de productes (lloc 62è)

Eficiència del mercat de treball (lloc 115è)

Desenvolupament dels mercats financers (lloc 56è)

Preparació tecnològica (lloc 30è)

Dimensió del mercat (13è)

3.- Factors d’innovació i sofisticació (lloc 41è) que es forma a partir de:

Sofisticació dels negocis (lloc 35è)

Innovació (lloc 46è)

Aquestes dades podrien fer creure que en alguns indicadors la situació no és tan dolenta, però els indicadors s’han de comparar amb els dels països regits per la innovació. En els dos primers grans indicadors Espanya està on li correspon, però en el darrer, Factors d’innovació i sofisticació, entre aquests països, només té per darrere Grècia i Malta. Això és extremament greu si es té en compte que altres països que no han assolit encara els 17.000 dòlars de PIB per càpita estan millor posicionats.

El pitjor, però, és la situació del mercat laboral. L’Estat espanyol està en el lloc 115è de 139 països.

Segons els experts, els factors més problemàtics per fer negocis a Espanya són, per aquest ordre, l’accés al finançament, les regulacions restrictives del mercat laboral, la ineficient burocràcia governamental, una força de treball formada de forma inadequada, els tipus impositius, la normativa fiscal i la manca d’ètica laboral dels treballadors.

Veient tot això s’ha de pensar en si la reforma laboral que està duent a terme el govern espanyol és adequada, si la posició dels sindicats és la que cal, etc. Reconec que no sé prou els detalls ni tampoc sóc cap expert en aquests temes, però alguna cosa s’ha de fer. És destacable el fet que l’informe indica que països amb un mercat laboral rígid com Espanya, amb manca de flexibilitat per moure ràpidament i a baix cost els treballador d’una activitat econòmica una altra i amb dificultats per acceptar oscil·lacions salarials sense problemes socials, han estat afectats fortament per la dificultat en recuperar-se del daltabaix econòmic de la crisi.

Caldria també prestar especial atenció a la ineficiència del sistema educatiu.

Si ens ho mirem des de una perspectiva nacional catalana les coses no són millors, perquè el fet que estiguem millor en algunes coses no evita que arrosseguem el llast de les mateixes normatives estatals i rigideses laborals. A més, carreguem el dèficit d’infraestructures derivades de l’espoli fiscal que patim.