Enric I. Canela
Y la Universidad ardió és un article que publica El País arran de la implantació del denominat Pla de Bolonya.
Unes reflexions d’algunes persones. La realitat és tossuda i el Pla de Bolonya, allà on l’hem començat a ple rendiment, no ha comportat els problemes dels que tant es parlava. És cert que hem patit alguns entrebancs. El primer es deu a la manca d’espais per compatibilitzar dos plans d’estudi i fer l’adaptació. Això, com és natural, es transitori i en poc temps tot es normalitzarà. Per altra banda, a ciències experimentals el nombre de llocs de laboratori ha estat una mica just. En part a causa de la duplicitat de plans, en part a l’augment de les pràctiques, millora innegable dels nous plans.
També és cert que estudiants i professorat s’han d’adaptar una mica al nou model. Els estudiants han d’entendre que per aprovar cal fer els treballs i assistir a classe. Potser allò d’agafar els apunts d’un altre i estudiar al final ja no servirà. Això és bo. El problema és que manquen beques dignes i sense això és difícil fer que tots els estudiants s’hi dediquin a temps complet. Això té una mala solució a curt termini dins de l’Estat espanyol. Si que diuen que ho volen arreglar però sens e diners… Ja poden fer plans, les millores es veuran al 2025
La mercantilització i totes aquestes bajanades només les poden sostenir els que no s’acosten a la universitat i des de el seu cau fan valoracions ben allunyades de la realitat. Les carreres no estan relacionades amb l’empresa, potser una mica si ho haurien d’estar. La banca no ha ocupat la universitat ni tampoc les corporacions empresarials.
El gran problema, res és a cost zero i els diners han brillat per la seva absència. No els hem vist. Segurament hagués calgut invertit una mica més. Molt professorat ha hagut de reduir la seva dedicació a la recerca per atendre més feina.
Enric,
gràcies per aquesta dosi de realisme.
Júlia,
Ës més o menys així, no? Gràcies a tu.
Enric,
temo dir que alguns aspectes negatius són certament molests, però que les ventatges i la nova metodologia s’agraeixen bastant (llàstima d’algunes assignatures en que les aules són massificades).
Desconec l’opinió de molts dels meus companys, però per part meva puc dir que estic bastant satisfeta.
Si Júlia. Hi ha moltes coses a solucionar, però tots els canvis que he conegut han tingut entre 1 i 3 anys d’adaptació. Normalment sempre sense recursos. Es fan lleis però no la memòria econòmica de la seva implantació. Cosa que és obligada per llei, però els primers que se la saltan són els governs.