Enric I. Canela
Avui El Periódico publica l’editorial Invertir en coneixement. Un editorial encertat que acaba: És precisament aquí on les notícies de retard en els pagaments i de falta de planificació per al 2011 són més alarmants. El conglomerat universitari, més enllà dels contractes de transferència amb empreses privades, descansa en l’obligada confiança en una Administració que s’omple la boca amb els beneficis que ha de reportar la universitat i després no fa front a les seves responsabilitats i obligacions. Anormal que El Periódico carregui d’aquesta forma contra el Govern. Clar que ho fa en un punt en el que la societat hi ha un gran consens. El canvi de l’economia del totxo i el turisme a l’economia del coneixement.
El diari també publica dos articles que il·lustren la situació.
La seva precària excel·lència. Diu que científics reconeguts internacionalment tenen dificultats per consolidar-se a Espanya i que els contractats pel programa ministerial Ramón y Cajal temen pel seu futur. Dels cometaris d’investigadors que recull l’article es dedueix un pessimisme.
Els impagaments del tripartit amenacen el futur de la investigació a Catalunya. Diu que creix la preocupació entre els cervells més brillants, que no descarten tornar a l’estranger i que els centres científics esgoten els estalvis després de nou mesos de demora de les subvencions. També els comentaris són sucosos. Sort que el Govern havia pactat el millor finançament del món.
Després de tot això resultat patètic llegir les frases pronunciades pels membres del Govern el 27 de juliol de 2009 durant l’acte de presentació del nou model de finançament a la societat civil. Les cares del vídeo, genials i poc premonitòries.