La ruïna de la Generalitat portarà a la ruïna la universitat catalana

Enric I. Canela

El diari AVUI ens explica que el Govern retallarà en 63 milions el finançament variable al que s’havia compromès.

Diu que a principis d’any, el Departament d’Universitats ja va anunciar als rectors que la partida inicialment prevista per al 2010 –de 135 milions– es reduïa a menys de la meitat (45 milions). No obstant, la bona notícia és que rebrien els 60 milions pendents del finançament variable del 2009. En total, 105 milions a repartir.

Són les xifres fetes servir per fer els pressupostos universitaris del 2010. A finals de juliol el govern es va reunir amb els rectors per anunciar-los una altra retallada del finançament variable: només rebrien 42 milions.

La retallada, segons els rectors, és de 18 milions a la UB, 13 a la UAB, 12 a la UPC i 7 a la UPF. La situació de les finances universitàries és gravíssima. J que les condemna al dèficit. Aquests dèficit s’afegirà al que ja arrosseguen. Tenir les universitats amb aquests dèficits hipoteca seriosament llur futur.

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, se ha compromès a fer una carta en la que reconeix el deute públic amb les universitats. malauradament si no existeix document comptable i intervingut això servirà de poc.

El rector de la UPF, Josep Joan Moreso, ha reclamat aquest dimecres al Govern estabilitat pressupostària. Ha dit que els centres no poden ‘viure amb aquesta inestabilitat’ ja que no treballen d’un dia per l’altre sinó amb planificacions a més llarg termini. Ha assegurat que ‘no es pot dir a la vegada’ que el futur és el coneixement i retallar el pressupost als centres d’on ha de sortir aquest. I ha afegit que no poden fer miracles.

Per altra banda es donen paradoxes ben curioses. La UPF ha deixat d’ingressar aquest curs 2010-2011 un total de 316.723 euros per la gratuïtat del primer any d’estudis de 302 alumnes que accedeixen amb matrícula d’honor. Amb diferents xifres, això passa a totes les universitats. Quan millors alumnes capten menys diners cobren. Hi ha una norma que és que cada administració pagui les mesures que decideix. Si l’administració vol donar matrícules gratuïtes, em sembla molt bé i cal continuar, l’administració hauria de compensar a les universitats.

Que la universitat és financerament insostenible amb el model de funcionament que té, basat en unes lleis que impedeixen una gestió completament autònoma i un finançament que no depèn de la seva gestió, està clar fa molts anys. Jo ho havia manifestat, referint-me a la UB, ja a l’any 1998. Em va costar molts problemes haver parlat clar. Acusacions d’economicista i coses així. A l’any 2003 la UB ja va entrar en dèficit que ha anat creixent i s’ha aturat ara sense haver-se reduït però amb el risc d’anar en darrere en qualitat. El cop d’ara matarà la universitat. Ho reitero ara, és impossible que la universitat sobrevisqui dignament si no es fan canvis en profunditat, en el model i en el finançament.

Per altra banda, els consells socials es limiten a controlar el pressupost i actuar com a delegats del Govern i no com a representants de la societat. No veig com acompleixen la seva missió de cercar recursos i acostar la universitat a la societat. Crec que el paper que ara juguen el faria millor un interventor de la Generalitat. Torna a ser un problema de model. I diu qui ha estat i és un defensor de la figura i potestat del Consell Social.

No atacaré ara al Govern de la Generalitat per aquest fet, està en la ruïna. Veurem quan canviï el Govern que diu la liquidació del 2010 sobre dèficit i endeutament. No l’atacaré perquè la Generalitat és una delegació del govern espanyol i no un autèntic òrgan polític amb capacitat de decidir com s’han de fer les coses.