Enric I. Canela
L’Asociación Nacional de Investigadores Ramón y Cajal (ANIRC) amb motiu del desè aniversari de la creació del programa ha elaborat una enquesta: Encuesta realizada por la ANIRC para la evaluación del estado actual del Programa Ramón y Cajal. 20-9-2010.
Recomanable la seva lectura per a tots els que són o aspiren a ser polítics.
El resum de l’enquesta és el següent:
El contracte Ramón y Cajal (RyC) és un programa del Ministeri de Ciència i Innovació per a la incorporació d’investigadors amb grau de doctor en els centres de recerca i desenvolupament espanyols. El programa està concebut com una forma de “tenure track” en el qual l’investigador, després d’un període de prova de 5 anys, té l’opció d’accedir a una posició estable. El perfil habitual del RyC és el d’un investigador amb uns 15 anys d’experiència laboral i investigadora, amb experiència internacional i amb capacitat de liderar la seva pròpia línia de recerca. La consecució del contracte es considera ja en si mateix un reconeixement a la qualitat de la seva recerca donada l’alta competitivitat dels candidats presentats i l’experiència dels mateixos. Actualment s’ofereixen 250 contractes a l’any per tota Espanya (es defensen unes 7.000 tesis anuals a Espanya, després només poden optar al contracte al voltant del 3% dels investigadors) i en mitjana els investigadors l’obtenen després de 10 anys d’experiència postdoctoral, molts d’ells en centres de recerca a l’estranger. L’edat mitjana de consecució del contracte és de 38 anys, i després de 5 anys de contracte l’investigador compta com a mitjana amb 43 anys. Amb aquesta edat encara no posseeix un lloc de treball estable i a través d’aquest contracte la institució que l’acull es compromet a oferir una plaça a l’àrea de coneixement de l’investigador RyC a la qual el contractat pot optar en règim de competència oberta. És difícil trobar algun altre entorn laboral en el que la inestabilitat i la competència siguin tan elevades. Per contra, aquest sistema tan elitista tendeix a garantir la qualitat dels investigadors espanyols.
L’any 2010 s’acompleixen 10 anys de la creació del Programa RyC. Amb motiu d’aquest esdeveniment, l’Associació Nacional d’Investigadors Ramón y Cajal (ANIRC) ha realitzat una enquesta entre els investigadors amb aquest tipus de contracte intentant quantificar el grau d’èxit del programa, els principals problemes de la seva implantació, així com el perfil més habitual dels contractats. En aquest document es recullen els resultats.
Resumint en molt poques idees els resultats de l’enquesta podem destacar les següents línies:
- La meitat dels RyCs es troben en sis àrees de coneixement (Física i Ciències de l’Espai; Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica; Química; Ciència i Tecnologia dels Materials; Biomedicina; i Agricultura).
- La meitat dels RyCs es troben a Madrid (34%) i Barcelona (17%). Madrid és l’única ciutat d’Espanya en la qual es concentren els RyCs, mentre que totes les altres comunitats mantenen o perden capital investigador.
- El 88% dels RyCs inicien el seu contracte a la Universitat (62%) o el CSIC (26%).
- Més del 96% dels RyCs superen positivament l’avaluació del 4at any i més del 93% dels RyCs superen positivament l’avaluació I3.
- Entre el 11% i el 20% dels RyCs que van iniciar el seu contracte entre els anys 2000 i 2004 no van ser estabilitzats. Aquest percentatge augmenta considerablement al llarg del temps arribant a estar entre un 14% i un 33% pels RyCs que van obtenir el seu contracte en 2004. El CSIC no estabilitza al 24% dels RyCs que acaben el seu contracte; significativament més que la Universitat (12%).
- El 97% dels RyCs no estabilitzats havien superat positivament l’avaluació del 4at any.
- El 32% de la contractació estable a la Universitat es realitza a través de figures (Prof. Contractat Doctor i Prof. Ajudant Doctor) no dissenyades per a l’estabilització d’investigadors de l’experiència d’un RyC. Nota meva: A Catalunya els contractes són de professor Agregat).
- Gairebé la meitat dels RyCs sofreix durant el seu contracte un o més dels següents problemes: falta de reconeixement com a investigadors independents, limitacions a la independència, dificultats per sol·licitar projectes de recerca, condicions de treball inadequades, falta d’un pla d’estabilització, problemes en la relació docència – recerca, falta de places estables, fallades administratives, competència en desavantatge, i discriminació laboral.
- Se suggereixen una sèrie de millores per al programa que afecten a l’estabilització i avaluació dels RyCs, a les condicions del programa RyC, al paper del MICINN en el desenvolupament del mateix, i al procés de selecció de candidats i centres receptors.
Caldria que el Ministeri de Ciència i Innovació reflexionés. No ho diuen ells però ho dic jo: els salaris fan pràcticament impossible competir per portar investigadors d’EUA o UK, que també n’hi ha bastants que volen venir. L’única manera és buscar fons complementaris per poder millorar el salari. Una vergonya tot plegat. No és un programa per competir a primera divisió, és per retornar gent a casa (que també convé).