Enric I. Canela
Llegeixo que Juan Ignacio Cirac, que dirigeix la Divisió Teòrica de l’Institut Max-Planck per a l’Òptica Quàntica de Garching (Alemanya) i és un referent mundial en òptica i informació quàntica, ha assegurat que resulta evident que la reducció de les subvencions econòmiques a la ciència no és el camí per sortir de la crisi. Respecte a la situació actual de la ciència al nostre país, ha dit que si la comparem amb fa deu o quinze anys travessa temps molt bons, però si el referent és el que ocorria abans de la crisi són temps no tan bons.
Encara que ha admès no ser un especialista en aquesta matèria, ha explicat que, fiant-se de l’experiència dels economistes, més inversió en ciència i en R+D ajudaria a Espanya a sortir de la crisi.
Ha indicat també que, encara que a Espanya ja es queden molts científics extraordinaris, és dolent que els científics joves que es formen a l’estranger després no hi puguin tornar. Això no obstant, Cirac s’ha mostrat partidari d’anar un pas més enllà per aconseguir atreure a científics estrangers a Espanya, una circumstància que admet que és difícil d’aconseguir.
Evidentment sense la capacitat de negociar salaris i condicions de treball. Coses de la manca d’autonomia del sistema espanyol.