Skip to content

Enric I. Canela

  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès
  • Home
  • 2010
  • octubre
  • 7
  • Vargas Llosa i la política lingüística

Vargas Llosa i la política lingüística

Posted on 7 octubre 2010 By Enric I. Canela 5 comentaris a Vargas Llosa i la política lingüística
Articles Enric I. Canela, Llengua

Enric I. Canela

Avui hem sabut que Mario Vargas Llosa ha estat guardonat amb el premi Nobel de Literatura. Sense entrar en cap valoració sobre la seva innegable qualitat com a escriptor ni els seus mèrits per guanyar aquest premi, no puc entendre com TV3 li ha dedicat un espai com si el guanyador fos català a qui no s’ha mostrat gens amable amb la nostra llengua i ha atacat la normalització lingüística que s’aplica nostre país.

Voldria recordar que al juny del 2008 Mario Vargas Llosa, José Antonio de la Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Jose Luis Pardo, Alvaro Pombo, Ramón Rodríguez, Jose Mª Ruiz Soroa i Fernando Savater van signar un manifest impulsat pel diari El Mundo, el “Manifiesto por la lengua común” que, tal com podeu llegir a Viquipedia, recorda que la llengua castellana és l’única comuna i oficial de tots els ciutadans espanyols. Segons el mateix manifest el que els mou no és una inquietud cultural sinó política, car el castellà “gaudeix d’una puixança envejable i creixent…”, i la inquietud és doncs, pels drets educatius i cívics dels qui tenen el castellà com a llengua materna. Segons el manifest totes les llengües oficials de l’Estat són espanyoles i dignes de protecció, però hi ha una asimetria entre les llengües espanyoles oficials i només el castellà és oficial a tot l’Estat, la qual cosa suposa una gran riquesa per a la democràcia.

El manifest proclama els drets lingüístics de tots els ciutadans, negant que siguin les llengües mateixes les que tinguin drets i es posiciona clarament contra la normalització lingüística. Segons els signants es lògic pensar que dins els diferents territoris hi hagi molts de ciutadans que vulguin desenvolupar la seva vida en castellà, coneixent la llengua autonòmica només per conviure de forma cortès amb els demés i gaudir de les manifestacions culturals.

Proposen una interpretació de l’article tercer, apartat 3, de la Constitució Espanyola de 1978, que no faci una discriminació o menyspreu dels ciutadans monolingües en castellà, per la qual cosa els signants demanen àdhuc un canvi de la Constitució i dels Estatuts autonòmics. Amb aquesta finalitat demanen una sèrie de mesures en defensa del castellà, incloent la retolació dels edificis oficials i les vies públiques com a mínim en castellà i la utilització del castellà pels representants polítics en les relacions estatals dins i fora d’Espanya.

Print 🖨 PDF 📄 eBook 📱

Navegació d'entrades

❮ Previous Post: El CSIC es queixa subtilment per la manca de diners
Next Post: Capital de no és de massa risc ❯

5 thoughts on “Vargas Llosa i la política lingüística”

  1. Joel ha dit:
    7 octubre 2010 a les 8:41

    Sembla que m’hagis pres l’article, perquè això és el que he pensat jo: com poden parlar a primera plana d’un anticatalà com aquest individu, per més premi Nobel que hagi guanyat.
    TV3, de catalana no en té res (amb rodolí inclòs!)

  2. enriccanela ha dit:
    7 octubre 2010 a les 11:14

    Joel,
    Ës que el personatge es va comportar com un impresentable.
    I TV3 a vegades es més espanyola que la 1.

  3. Lescar ha dit:
    8 octubre 2010 a les 10:40

    Segurament és més comprensible que el Telenotícies de TV3 dediqui la meitat del seu temps als esports.

  4. Joel ha dit:
    8 octubre 2010 a les 2:06

    exacte!!! és el que també veig!

  5. enriccanela ha dit:
    8 octubre 2010 a les 6:49

    No! No m’agrada l’esport. Haurien de donar les notícies d’esport amb normalitat i no dedicar tant de temps.
    Jo noc ritico que parlñin de Vargas Llosa però si l’excitació caprpetovetònica que demostren. Tant és que guanyi Vargas Llosa com un altre. No recordo que a Herta Müller li dediquessin tant de temps.
    El que a més trobo impresentable és que no dediquin ni una desena part als premis Nobel de Medicina, Física o Química.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

octubre 2010
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
« set.   nov. »

Categories

Arxius

  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès
  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès

Copyright © 2025 Enric I. Canela.

Theme: Oceanly by ScriptsTown